El món de la cultura en general a l'Illa, i de l'art en particular, està de dol amb la mort aquest dissabte del pintor i gravador Josep Vives Campomar (Maó, 1940), integrant de la generació dels pintors de la postguerra que van rebre els premis més destacats de l'Illa en el període comprès entre els anys 1970 i 1985. Va destacar en el gravat a l'aiguafort i en l'oli sobre tela, a més de conrear el dibuix a llapis carbó.
Fill del destacat pintor Joan Vives Llull (Maó, 1901-1982), des de molt petit Pepe Vives es va veure immers en l'ambient artístic, la paleta i els pinzells que utilitzava son pare eren uns estris molt familiars a ca seva, a més de les reunions i les excursions que el seu progenitor feia amb amics pintors, com eren Anglada Camarassa i Tito Citadani, segons explica l'«Enciclopèdia de Menorca».
Exposició a Ca n'Oliver el 2019
Arran dels estudis a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, que va iniciar el 1959, va conèixer un grup de futurs artistes amb qui va compartir idèntiques preocupacions plàstiques, com Miquel Vilà, Francesc Artigau i Xavier Serra de Rivera, començant en els anys seixanta a participar en exposicions col·lectives a la ciutat comtal, Múrcia, Palma i Maó. També va fer exposicions individuals a Sitges, Felanitx i Palma.
Després d'exercir com a professor a l'Institut de Maó fins al 1972, Vives va anar a estudiar gravat a Florència gràcies a una beca de la Fundació Juan March, que li va permetre aprofundir en el coneixement dels artistes italians, sobretot De Pisis, Morandi,Sironi i l'escultor Arturo Martini, que li va permetre obrir noves vies en el llenguatge plàstic molt semblant al seu univers pictòric. Un any després va tornar a l'Illa per dedicar-se a la pintura i, sobretot, al gravat a l'aiguafort.
Influències
La trajectòria artística de Vives reflecteix les influències que va rebre, amb una primera etapa dels artistes espanyols, en què va destacar Gutiérrez Solana, i una segona dels artistes italians.
En els anys setanta, la temàtica es va centrar en el paisatge menorquí de la zona del port de Maó i Sant Lluís -que també van inspirar son pare Vives Llull- en què amb els tons blaus i verds amb un toc de blanc va construir un paisatge ben allunyat de la tradició paisatgista local.
Les darreres mostres individuals van ser a la Sala Parés de Barcelona (1990-1993), Casal Balaguer de Palma (1991), galeria Artara de Maó (1996 i 2002), Casal Solleric de Palma (1999), Museu de Menorca (2005) i l'exposició itinerant El Roser de Ciutadella-Ca n'Oliver de Maó (2018-2019).
La vetlla serà aquest dilluns, de les 11 a les 12.30 hores, al Tanatori Municipal de Maó.