En una jornada, marcada a Menorca pels aiguats i les torrentades, dijous vespre Joan Dausà va aparèixer a l'escenari de la Sala Multifuncional de Ciutadella disposat a cremar-ho tot. «Cremar els records que ens persegueixen i les pors que mai no ens deixen veure el món», com diu la cançó de Dausà, que interpreta Enric Auquer a l'exitosa pel·lícula de Dani de la Orden «Casa en flames».
L'escenari inicialment previst per rebre Joan Dausà a Menorca era el jardí de la casa de camp del Comte de Torre Saura. No va poder ser per mor de la meteorologia adversa. En un autèntic tour de force, l'aliança de Pedra Viva i Jazzbah van fer possible que el cantautor català es presentés davant del seu públic i per partida doble, sota cobert i amb una magnífica sonoritat. Primer concert a les set del capvespre, amb èxit de públic malgrat que les entrades s'havien posat a la venda només unes hores abans, i, segon concert, a les deu de la nit, amb les cinc-centes entrades exhaurides des de fa setmanes.
Dausà, seductor i auster davant el piano, va començar amb la cançó «Mai t'has preguntat», connectant immediatament amb un públic de complicitat mística. L'encaix de Joan Dausà amb la generació dels setanta, aquella que l'ha vist créixer personalment i artísticament, s'estableix a través d'unes lletres que tenen un punt de nostàlgia pels paradisos perduts. Benvinguts al món del drama i la tristesa, ironitzà el músic abans de començar els seus habituals diàlegs amb l'audiència. Va dedicar el concert a totes aquelles persones que, per culpa de la tempesta i els talls de carreteres, no havien pogut arribar a la cita. Però n'hi haurà de noves, assegurà. Cosa que ningú dubta coneixent la vella amistat que uneix Dausà amb en Juli, ànima del mític Jazzbah del port de Ciutadella, local que, per cert, enguany celebra vint-i-cinc anys.
«Ara som gegants», «I no tocava a terra» i «Caure no feia mal», van ser les tres cançons que immediatament van consolidar la presència de Dausà a la Multifuncional. És un músic i lletrista que creix davant el públic, com ha demostrat en multituds d'escenaris, des dels més petits i intimistes, fins al Palau Sant Jordi de Barcelona, que va omplir a rebentar en el concert que, fa uns mesos, va tancar la gira «La gran bogeria». Les cròniques d'aquell memorable concert van elevar Dausà a la categoria dels grans mites de la cançó catalana, com Raimon o Llach. I, ara, el músic santfeliuenc s'ha plantejat un nou repte: omplir a l'octubre el Palacio de Vista Alegre de Madrid, amb milers de veus corejant en català les seves cançons.
A Ciutadella va tornar a emocionar-nos amb les cançons de les recordades pel·lícules «Barcelona nit d'estiu» i «Barcelona nit d'hivern». Ben segur que més d'un va jurar per dins que «sempre que passi un cometa estarem junts». Però el moment de màxima complicitat amb el públic va arribar amb «Andrea, ya nada puede ser». Dausà va dirigir un cor de cinc-centes persones movent-se dempeus i cantant allò de «esta es la última carta que te escribo (...)». La part més festiva i alegre dels concerts de Joan Dausà arriba amb cançons com «Truca'm». Sense la banda que habitualment l'acompanya, Dausà ens convidà a imaginar-nos les guitarres i la percussió mentre corejàvem «Però no em truquis si una nit sents que voldries dormir al meu llit». «Tot anirà bé», cançó que Dausà, amb els dots profètics que el caracteritzen, va compondre poc abans de la pandèmia de la covid, va cloure el concert fusionada intencionadament amb els acords de «Love is around me», que tots recordem per l'escena inicial de «Love actually».
En aquest ambient de fi de festa ningú del públic, però, es va moure de la seva localitat. Tots sabíem que ens faltava sentir aquella veu del passat en una altra taula de la pizzeria. Tots sabíem que ens faltava rebre el missatge de la Judit. Tots sabíem que havíem de ser convidats al sopar amb l'Albert, la Judit, l'Hèctor i la Clara. Tots sabíem que havíem de tornar a casa taral·lejant «Jo mai mai no he pensat que seria més feliç al teu costat».