Hi ha un poble als Estats Units, a Florida, on ondeja la bandera de Menorca, es vesteixen amb vestits típics de l’illa i fan taules. Aquest és el llegat dels minorcans, aquells illencs que el 1768 es van embarcar en un vaixell cercant una vida millor i van travessar l’oceà Atlàntic. Havien de ser 500 i finalment van ser 1.400 els que van partir cap al nord-est de l’estat de Florida. Van anar a treballar plantacions de grans extensions. Van estar a St. Agustine i amb el temps van arribar a fundar un poble, New Symrna.
Un llegat que perdura
Greg Holbrook és el director del museu de la localitat i aquest estiu ha viatjat a Menorca per establir relacions amb les autoritats de l’illa. El seu objectiu no és un altre que celebrar, el 2027, el 250 aniversari de l’alliberament contractual dels minorcans que van arribar a Florida el 1967, el fi del «indentured contract». Volen fer una gran festa a New Symrna i convidar a menorquins, continuant així amb una relació de germanor que duu anys construcció.
Es calcula que al comptat de St. Johns de Florida hi ha uns 20.000 descendents de minorcans. Foto: N.S.M
Per què hi va haver menorquins que van anar a Florida?
—Les seves condicions de vida a Menorca eren pobres i durant el domini britànic, tant de Menorca com de Florida, arran del tractat de París de 1763, va aparèixer la figura d’un escocès, Andrew Tunbull, qui va convèncer gent del Mediterrani, grecs, italians i en especial menorquins, per anar a treballar Florida, al que és ara New Symrna.
Sota quines condicions ho van fer?
—Van signar un «indentured contract». Aquest concepte no es tradueix bé al castellà, però es tracta d’un pacte en el qual els minorcans havien de pagar el viatge i la seva estança treballant a plantacions. El tracte era que, fins que no haguessin reverit la inversió que van fer amb ells, no podrien deixar la plantació. Havien de ser 4 anys, però es va allargar. Les condicions de vida no eren bones tampoc i molts dels minorcans, els grecs i italians, planejaven revoltar-se.
Tots eren minorcans per vosaltres?
—Sí, clar. Fossin grecs, italians o menorquins, tots eren minorcans, perquè l’última aturada que van fer, abans de travessar l’oceà, va ser Maó. Dels 1.400 que van venir, la meitat sí que eren menorquins.
Van venir en només en una expedició?
—Exacte, només van venir en una vegada. Van ser al voltant de 700 menorquins els que van arribar el 1768 a la plantació que se’ls havia promès.
Quina va ser la relació d’aquestes persones amb els que ja vivien allà?
—Estem parlant que abans de la dominació britànica, hi havia colonitzadors espanyols. Els nadius americans eren els únics que hi vivien i mai havien estat contents amb els espanyols. Hi va haver tensió amb els minorcans, perquè la llengua que xerraven era similar al castellà, tot i que era català. Finalment, després d’un accident amb un pagès, se’ls va explicar que tenien relació amb Espanya, però que en aquells moments Menorca també era britànica.
Quina ha estat l’herència que van deixar els minorcans?
—Sobretot costums menorquines influenciades per les experiències de les persones que han anat passant per aquí. Se li dona un valor especial al menjar, per exemple tenim plat similar a la paella. Arròs, verdura, espícies i proteïna, el pilau. També es veuen vestits típics menorquins. D’igual manera, els canals que ells van construir en el seu moment per a redirigir l’aigua encara els seguim emprant. No s’ha d’oblidar tampoc que encara hi ha generacions descendents d’aquests minorcans. Al comptat de St Johns se’n calculen al voltant de 20.000.
Hi ha interès en preservar aquesta cultura?
—Sí, molt. Per exemple, el 1980 es va fundar la Menorcan Cultural Society a St. Agustine. Fa poc o la Minorcan Experience Abans, però, ja hi havia hagut un episodi fortuït que va iniciar les relacions.
Així doncs, com es van iniciar les relacions?
—El 1965 Fernando Rubió i Tudurí, farmacèutic menorquí, necessitava finançament i va contactar amb un banquer que, de casualitat, duia el llinatge Pellicer. Va resultar que era descendent d’un minorcan. Aquell mateix any van celebrar junts el 400 aniversari de la fundació de la ciutat de Sant Agustí. Deu anys més tard, el 1975, es va inaugurar un monument als immigrants menorquins.
Continuen les commemoracions?
—De fet, el 2015, els Reis d’Espanya van viatjar a San Agustine convidats al 450 aniversari de la ciutat, ja que el seu fundador era d’Avilès. El 2018 es va commemorar l’arribada de l’expedició menorquina a New Smyrna i van venir illencs al poble. Ara el nostre objectiu és celebrar el fi del «indentured contract», fita que, després de 9 anys d’arribar, els va fer lliures.
Aquest ha estat el motiu del vostre viatge a Menorca?
—Així és. A més de voler conèixer l’illa, ja que és la primera vegada que venc, volia posar-me en contacte amb l’administració menorquina i a la seva societat per convidar-los a venir el 2027. Serà en honor a la Diada del Patrimoni Històric. De moment no tenim clar quines activitats durem a terme, però volíem exposar-los la nostra voluntat per continuar enfortint la nostra relació.