El maonès Cosme Parpal i Marquès (1878-1923) tenia 19 anys quan va fer la primera reflexió pública al diari «El Bien Público» sobre la ciència de la història l’estiu de 1897, en què aprofundeix en el cas de l’assalt turc de 1558 i la reacció viscuda a Maó i a Ciutadella, segons afirma l’historiador Josep Portella, autor de la biografia de Parpal i Marquès inclosa dins la col·lecció «Menorca segle XX», que ha estat impresa als obradors de Gràfiques Menorca.
Aquesta reflexió sobre l’efemèride del 9 de juliol de 1558 reflecteix l’interès de Parpal per la història local que mai no abandonarà, per la qual cosa una gran part de les seves investigacions fan referència a Menorca, tot i que va abandonarl’Illa essent un fillet, com assenyala Portella.
Parpal amb un grup d’alumnes dels cursos d’estiu de la Història de la Literatura. |
FAMÍLIA PARPAL
La visió de Parpal afirmava que l’assalt de 155 havia estat rebutjat per Maó i desmentia la covardia maonesa, ja que aquests al contrari que Ciutadella, sí que havien pogut rebutjar l’atac de Piali de 1558. Ell subratllava la importància fonamental dels documents per argumentar el seu relat històric que en el cas de l’assalt van ser documents de l’Arxiu Municipal de Barcelona.
En aquest sentit, Portella incideix en dues qüestions relacionades amb els arxius històrics de l’Illa: la primera és que els documents es custodien, es guarden i salvaguarden als arxius que, segons la seva antiguitat, poden ser administratius i històrics, «crec necessari observar l’estat en què es troben la majoria d’arxius històrics de Menorca, tant pel que fa a la protecció dels documents com a la seva classificació i disposició perquè sigui d’ús per als investigadors, Les administracions no inverteixen en arxius històrics en la mesura que seria necessari», apunta.
Per altra banda, Portella incideix a com s’enfronta un historiador al document, sobretot per relativitzar les afirmacions de Parpal a la importància que aquest té, assegurant que «un historiador pot fiar-se, per exemple, de les actes dels plens d’un ajuntament, però en canvi haurà de tractar amb prudència la font dels periòdics perquè en aquest cas el document està mediatitzat».
Història com a ciència
Portella apunta que Parpal, tot i defensar la dependència de l’home d’un ésser superior -Déu-, defensa la Història com una ciència i denúncia la història antiga com a més pròxima a la literatura, a la ficció, que a la realitat, a més de rebutjar la que el mateix Parpal anomena «història poètica» perquè falseja els fets quan els embelleix amb figures retòriques i estètiques totalment allunyades de la realitat dels fets.
Portella assenyala que a l’hora de construir el relat històric, Parpal dona una gran importància al «medi ambient social», essent un pioner en la historiografia de tall conservador. «Parpal remarca que els fets investigats s’han de situar en la societat on han tingut lloc, amb les influències morals que han incidit. No parla del context econòmic o demogràfic, potser no perquè el desconsiderés d’entrada, sinó perquè encara no estava en l’agenda dels historiadors més tradicionals, encara que moderns», subratlla.
El apunte
Una biografia emmarcada en quatre generacions dels Parpal de Maó
«Cosme Parpal Marquès i la nissaga Parpal», de Josep Portella, és un llibre de 126 pàgines il·lustrat amb quaranta-sis fotografies, des de la seva infància a Maó fins a la seva residència a Barcelona. La commemoració el 2023 del centenari de la mort de l’intel·lectual menorquí va ser la principal motivació de Josep Portella per intentar dur a terme una aproximació a la seva biografia que no es limita a l’historiador, sinó que ofereix una mirada sobre els Parpal de Maó, concretament sobre quatre generacions del referit llinatge.