«Les cartes de l’avi Joan» reconstrueix els nou anys de la vida de Joan Salort Salort en què aquest alaiorenc va emigrar a Puerto Rico a mitjan segle XIX, concretament entre 1857 i 1866. L’autor del llibre, l’historiador i membre de l’IME, Joan Pau Salort Salort, descriu al llarg de dues-centes pàgines les vivències del seu avantpassat a partir de la correspondència epistolar que conserva la família i també l’arxiu Gabriel Llambías, que contextualitza en el món i la Menorca de l’època. El llibre serà presentat el pròxim dia 27, a les 19 hores, a l’Extensió Universitària de Can Salort, a Alaior.
Joan Pau Salort assegura que el seu avantpassat era el fill petit d’una família benestant que, des de feia anys, vivia per damunt les seves possibilitats. «Somiava amb ser independent i volia demostrar que es podia valdre per si sol, a més d’ajudar econòmicament la família. S’hi va estar nou anys, fent de secretari de diversos ajuntaments de Puerto Rico, una de les poques colònies que el Regne d’Espanya conservava encara al Carib, on ben segur va rebre l’ajut del general mallorquí Fernando Cotoner», afirma.
Salort apunta que el llibre no pretén ser una feina exhaustiva, donat que la informació que apareix a les cartes moltes vegades és repetitiva, sinó que només vol ser un testimoni del que va viure un menorquí que, com molts altres, va haver d’emigrar al llarg del segle XIX. «És un epistolari que eminentment tracta temes familiars o dels negocis de la família, però que també es fixa en temes locals o internacionals que afecten el seu dia a dia, ben igual com ens passa a qualsevol de nosaltres en aquesta relació que hi ha entre la vida personal i la vida col·lectiva», assenyala.
Trajectòria
Joan Salort va néixer dia 13 de desembre de 1833 a Ciutadella, tot i que la casa pairal de la família era al carrer Major número 14 d’Alaior. Després d’haver anat a escola a Maó, el 6 de maig 1857 es va embarcar cap a Puerto Rico, dos mesos després va arribar a San Juan i el novembre va començar a fer feina de secretari a Sabana del Palmar. El 1860 va ocupar aquest càrrec a Naguabo i dos anys després a San Germán.
Va ser a partir de 1864 que en Joan va començar a enviar doblers cap a Menorca de forma més freqüent utilitzant lletres de canvi. Un any després, volia partir de Puerto Rico, però es va veure obligat a quedar un temps més, perquè la situació econòmica no era la millor per recollir els beneficis de l’estada a l’illa caribenya. En les seves darreres cartes enviades a la família semblava estar molt preocupat per la seva neboda i futura esposa, Isabel Salort, que s’havia mostrat disgustada per la llarga espera.
Finalment, el 7 de juny 1866 va arribar a Menorca, després de vendre tots els seus béns i d’haver recuperat bona part de les seves inversions. L’any següent, es va casar a Roma amb na Isabel Salort.
A Alaior, en Joan es va fer càrrec del control de les terres i negocis de la família quan el seu germà Diego va morir el 1884, a més de ser batle entre 1875 i 1877 i 1897 i 1899. Viudo des de 1891, va morir el 13 de novembre de 1915 a Sant Joan dels Horts de Carbonell, deixant tots els seus béns al seu fill primogènit Joan i la legítima als seus altres dos fills, Tomàs i Maria.