Síguenos F Y T I T R

El passat egipci de Menorca reviu amb l’Imhotep

El Museu de Menorca celebra els 50 anys de la troballa de la figura a Torre d’en Galmés amb activitats infantils, visites i conferències

Els fillets participants en el taller es van ficar en la pell dels embalsamadors, que tenien com a missió extreure els òrgans vitals, conservar-los en recipients i tractar el cos del faraó per a garantir-ne una bona conservació, per a la seva reencarnació futura. | Gemma Andreu

| Maó |

¿Com s’explica la troballa de l’Imhotep, la figura de l’antic Egipte localitzada fa cinquanta anys durant unes excavacions al recinte de taula de Torre d’en Galmés? Com va arribar a Menorca? Quina relació va tenir l’Illa amb la civilització de l’Egipte dels faraons, els nobles sacerdots i les piràmides?

Aquestes són algunes de les preguntes que s’intenten resoldre amb el cicle d’activitats que organitza el Museu de Menorca, per a commemorar el cinquantè aniversari de la troballa de l’Imhotep, la petita figura d’origen egipci que custodia i exhibeix la institució museística.

Aquest cap de setmana s’han realitzat diverses activitats. Ahir es va fer una visita guiada al recinte de taula de Torre d’en Galmés, on l’arqueòleg mallorquí, Guillem Rosselló Bordoy, va descobrir l’estatueta de bronze, la primera figura que, mig segle enrere, es trobava a la Mediterrània occidental, com afirmava ell mateix en una entrevista al diari MENORCA, el 25 d’abril de 1974.

Benes per protegir el cos

«Feim una mòmia egípcia!» és el taller infantil que va tenir lloc dissabte dematí, al Museu de Menorca, per introduir els més petits en el fascinant món de l’egiptologia i el ritual per assegurar la conservació dels cossos per a la reencarnació.

De la mà de l’arqueòloga especialista en l’antic Egipte, Irene Riudavets, vint-i-cinc infants (i les seves famílies) van tenir l’oportunitat de participar en una momificació, pas a pas, per entendre el com i el perquè d’aquest ritual.

Els fillets van haver de retallar i pintar diferents figures, de personatges egipcis o amulets com l’Ull d’Horus, el Nus d’Isis o l’Escarabat del cor. També, òrgans vitals com el cervell, el cor, els pulmons o els intestins, els quals, els ‘embalsamadors’ per un dia, van haver d’extreure del faraó difunt per «assegurar la millor conservació possible del cos, pel més enllà». Així ho exposava Riudavets, qui explicà la creença egípcia de la reencarnació, i la necessitat de protegir amb benes el cos inert.

Després d’aquestes activitats, el Museu de Menorca en té programada una altra, igualment, a càrrec d’Irene Riudavets. És una conferència, el 15 d’octubre, titulada «50 anys de la troballa de l’Imhotep en el recinte de taula de Torre d’en Galmés: Què hi fa un egipci en un recinte de taula?», que recordarà les excavacions que van permetre trobar la figureta de bronze en el santuari talaiòtic menorquí.

Lo más visto