La computació quàntica permetrà que els ordinadors del futur puguin fer operacions en pocs minuts, quan els actuals ordinadors estarien milers i milers d’anys, tant de temps com l’edat que té l’univers, en fer la mateixa operació, assegura el doctor en Enginyeria dels Materials, Manuel Elices Calafat (Maó, 1938).
Manuel Elices assenyala la importància de la investigació en la mecànica quàntica i la seva aplicació en l’activitat professional i la vida de les persones, donat que els ordinadors quàntics permetran ampliar el ventall de funcions de les quals avui en dia s’està acostumat. La mecànica quàntica té el seu impacte en la teoria de la informació, criptografia i química.
Precisament, un dels científics espanyols que treballa en aquesta àrea és el físic Juan Ignacio Cirac (Manresa, 1965), des de fa vint-i-quatre anys director de l’Institut Max Planck, d’Alemanya, i reconegut arreu del món per les seves investigacions en computació quàntica i òptica quàntica, que el passat dilluns va fer la conferència inaugural del curs 2024-25 a l’Ateneu de Maó.
En aquest sentit, Elices assenyala que Cirac treballa amb ordinadors quàntics, que encara no són comercials, «perquè es puguin fer aquest tipus d’ordinadors, però el dia que siguin operatius faran funcions que els ordinadors convencionals no podran fer mai. Amb un ordinador d’avui en dia farien falta milions i milions d’anys, tant de temps com tota l’edat de l’univers, mentre que els ordinadors quàntics ho podran fer en minuts, per la qual cosa en un futur seran una gran ajuda per fer moltes coses. Cirac és un dels pioners en la computació quàntica, tant en teoria per fer els programes per als ordinadors com en la pràctica per aconseguir que funcionin, és una persona que en el seu camp està reconegut arreu del món per les seves importants contribucions», afirma.
Informació
A més dels ordinadors quàntics, Elices també destaca la importància de la informació quàntica, que reforçarà la seva protecció i confidencialitat enfront de la major vulnerabilitat de la informació enviada per ordinadors actuals. «Avui en dia els missatges que es puguin enviar poden ser molt complexes, però si es té prou temps, els poden desxifrar, mentre que si la transmissió es fa amb un ordinador quàntic, amb els quals Cirac treballa, no hi ha manera de poder-lo hackejar, d’informar-se del seu contingut, sobretot perquè el missatge es destrueix automàticament. Si arriben a fer aquests ordinadors quàntics, serà possible tenir una seguretat absoluta en la transmissió de missatges. Són coses que tindran molta importància el dia de demà, però que aquest físic espanyol ha fet els primers passos i continua fent feina en aquest àmbit», assenyala.
Elices també destaca la importància de l’òptica quàntica, una branca de la física que se centra en la interacció de la llum i la matèria a nivell quàntic. L’òptica quàntica combina principis de la mecànica quàntica i l’òptica clàssica per estudiar el comportament de la llum i les interaccions amb els àtoms i altres partícules. En essència, l’òptica quàntica investiga com interactuen la llum i la matèria quan totes dues es tracten com a objectes quàntics. Explora fenòmens com l’emissió, l’absorció i la dispersió de la llum per àtoms, molècules i altres sistemes quàntics. L’òptica quàntica també investiga el comportament dels fotons individuals, les partícules fonamentals de la llum i les seves propietats quàntiques, com ara la superposició i l’entrellaçament.
Quant la computació quàntica, l’òptica quàntica proporciona eines i tècniques per manipular i controlar els estats quàntics de la llum i la matèria, essencials per construir ordinadors quàntics.
Desig
Manuel Elices Calafat, que reconeix que la computació quàntica i tot el que l’envolta utilitza un llenguatge i una lògica que la resta de persones no empren habitualment, valora el gran treball del director de l’Institut Max Planck i no s’amaga en fer un públic un desig davant la seva admiració cap al físic català. «Desig que algun any sigui premi Nobel perquè els menorquins podrem estar contents a dir que el 14 d’octubre de 2024 el primer Premi Nobel de Física espanyol va inaugurar el curs acadèmic de l’Ateneu de Maó», assegura d’una persona que coneix des de fa anys i que es poden veure cada mes a l’Academia de la Ciencia de Madrid, donat que Cirac és membre de la secció de Física.