Les gloses que els glosadors menorquins han escrit per al desaparegut Miquel Ametller
Miquel Ametller, glosador
Ametller
Soca, branca, fulla, flor,
barba, pulmons i tonada,
sa paraula improvisada,
acudit, cadència i to.
Sentiment, estima i cor,
segur que molta més cosa,
tant amb vers com amb sa prosa
ens ha deixat i s’ha enduit
s’Ametller, s’ametlla, es fruit,
(es mestre, sa veu, sa glosa)
Vicenç Marí
Una glosa eterna
Sa partida amb bicicletes
a cercar esclata-sangs,
entre cants i berenetes
encara tots esteim sans...
La pagesia es rebel·la
perquè el camp el destrossam,
amic meu ets una perla
que hem perdut i ara enyoram...
Quan a La Vall anam a vega
a passar dies d’estiu,
allà dalt sense cap pega
Miquelet, tu xala i riu...
Diuen que has partit cap al cel
On es teus mots no hi faran noses
Hi trobaràs glosadors d’arrel
I de molt de temps ara disposes
Si allà dalt glosar tu goses
No et costarà rompre es gel
Gràcies per viure a un món de gloses
Estimat mestre Miquel
Xavier Triay Sales
D’ençà que al Cel has partit
un sentiment se desferra,
el cor s’omple de neguit
i sa veu se me desguerra.
Vaig acompanyar amb delit
els teus versos amb guiterra.
Soca d’Ametller has florit
sa glosa d’aquesta terra.
Annabel Villalonga
En agraïment a n’en Miquel Ametller
Vas creure que un glosador
el podies ajudar a néixer,
i el vas acompanyar a créixer
fins renovar sa llavor.
N’Ametller se’n va i ens deixa
sa glosa viva, amb saó
Miquel Truyol Olives
Sa tradició no mos deixa,
d’altres ens la van donar,
hi ha qui atent la va regar
llavor antiga com blat de xeixa.
Sa glosa en jo va néixer
N’Ametller la va sembrar,
jo vaig esporgar i cavar
Però és Déu qui tot ho fa créixer.
Miquel, mestre estimat ...
sa despedida sempre és cruel,
de s’ametller ens quedam s’arrel,
ell al cel ha rebrotat.
Vivó, Soliveres o Reixac
per ells seràs ben arribat
t’abraçaran amb anhel:
que ens puguem veure al cel
i armarem un gran glosat.
Bep Guàrdia
Miquel Ametller i Caules,
moltes gràcies pes llegat
que a Menorca has escampat
per tallers, pobles i aules.
Gràcies per ses sobretaules
i tants vespres de glosat
convertint es mots en baules
des present amb es passat.
Ses porgueres han callat
avui que ja no entaules
tot es teu món ben rimat;
però ens queden es retaules
fets de versos que has cantat
que permeten somiar en faules
plenes de identitat
perquè amb sa cessió emparaules
un futur assegurat.
Ara que ja desentaules
per partir a s’eternitat,
deixa sobre de ses taules
pastissets i gin bocat
per poder ser recordat
com aquell qui ens ha mostrat
a estimar tant ses paraules.
Joan Moll Tudurí
Sa mort és molt mala cosa
pes qui baratau de port,
que quan es moment s’imposa
a tothom mos far anar tort.
Sa glosa va tenir sort,
la vas fer viure i no estar closa,
gràcies quan estava en posa
p’estimar-la molt més fort.
Cantant junts no en tenc conhort,
p’rò et vaig dar sa mà a altra llosa
des d’on me queda es record
des u(ll)ets teus sentint glosa.
Maria Marquès Castell
Glosa a Miquel Ametller
Que la terra et sigui lleu
Miquel amic estimat
Tu que mos has ensenyat
L’art d’improvisar un mot breu
Si la glosa ha rebrotat
Gran part del mèrit és teu
Ismael Moll Pelegrí