Demà, a les 19 hores, es presenta a la Biblioteca Pública d’Alaior la novel·la «Una mort i trenta-tres vides», de l’escriptora Noemí Morral que durant l’acte estarà acompanyada de la professora Sita Petrus. Aquest llibre neix gràcies al poema «El mar ja no brama» que està inclòs en el llibre «Camí de Cavalls» que Morral va publicar el 2018 després d’haver fet el camí de circumval·lació de l’Illa.
«Una mort i trenta-tres vides», Premi de Narrativa Vila d’Ametlla de Mar 2023, és una novel·la formada per un conjunt de relats que parteixen de la mort d’una persona, Àngel, un empresari d’èxit que té una immobiliària a Barcelona i que també és alcalde d’un poblet petit a Catalunya, és un poble inventat. L’acció es desenvolupa a partir de la mort d’Àngel i els efectes que té en una sèrie de personatges que estan al seu voltant, més propers i més llunyans, el llibre retrata tota una varietat de situacions i sentiments, a partir de la mort parlem dels vius, de com la mort afecta els vius. «No és un llibre que es recrea amb el drama de la mort, sinó que explora els diferents sentiments que poden aflorar, el dolor, el patiment, l’enyorança, els vinculats amb la tristesa de la mort, però també l’agraïment, l’anhel, l’ambició, l’enveja i fins i tot el ressentiment que poden tenir algunes persones envers la mort per coses del passat. Retrata la societat actual i les emocions que vivim en el nostre dia», assegura.
Ficció/autobiografia
La narrativa és ficció i els escriptors poden inventar-se el que vulguin, afirma Morral, però el que escriuen en el fons neix de l’experiència. Hi ha alguns d’aquests relats que sí que són una mica autobiogràfics i un específicament, el d’en Cesc, en què l’autora explica la seva experiència arran d’un dol per la mort del seu marit, en què torna a connectar-se amb el dibuix, el que li agradava fer quan era petita, i que li va canviar la seva vida. «És un episodi molt important i definitiu dels últims anys de la meva vida i vaig voler que quedés reflectit en la novel·la, a part d’altres petites que van aparèixer per aquí i per allà. M’ha agradat poder explorar els sentiments que provoca la mort i que a través de la mort puguem parlar dels vius i que fins i tot hi hagi episodis que siguin humorístics, que puguem riure en aquestes situacions, malgrat la tristesa que estan vivint altres persones», assenyala.
Morral recorda que uns poemes de «Camí de Cavalls» van ser musicats pel compositor Javi Jareño i els els va introduir a l’espectacle que va representar del poemari «Camí de Cavalls». A més, durant el confinament de la pandèmia de la covid-19 l’autora va proposar a la pianista Montserrat Morral fer un videopoemes dels poemes musicats, un d’ells «El mar ja no brama», amb què van guanyar un premi de videopoemes de Sant Jordi, «gràcies al premi vaig fer un curs d’escriptura creativa en línia que em va permetre introduir-me en el gènere de la narrativa i escriure aquesta novel·la», subratlla.