l neuròleg i investigador Joaquim Jubert Gruart presenta avui, a les 19.30 hores, el seu darrer llibre «Històries de Jahvè. L’Antic Testament en qüestió», en un acte organitzat per Fòrum i Centre d’Estudis Locals que es celebrarà a la Sala de Cultura de Sant Diego, a Alaior. En la citada presentació també participarà el llibreter jubilat i columnista del «Menorca» Pere Fàbregues i Morlà, amb qui debatrà sobre l’Antic Testament i els fonaments religiosos d’Occident.
Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, especialista en neurologia i neuropsicologia, Joaquim Jubert va estudiar becat a París i Montpeller i ha estat professor de biologia de l’educació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Jubert assenyala que no és escriptor i que mai li ha agradat escriure, però que s’identifica amb el periodisme. No obstant açò, ha escrit diferents llibres, entre altres, «El primer any de vida», «De nadó a company», «Diego Ruiz, Prudenci Bertrana» i «La locura de Álvarez de Castro». Ha dirigit seminaris de recerca sobre la història de la infància, la iconografia del romànic i el gòtic al Museu d’Art de Girona i ha publicat, juntament amb l’ensenyant i poeta desaparegut Josep Maria Uyà «El flâneur a la finestra: de la por del més enllà al fracàs de la demokratia» i «Pensar a Atenes, l’hel·lenisme i la romanitat».
Què és «Històries de Jahvé. L’Antic testament en qüestió»?
—Aquest llibre forma part d’una heptalogia, concretament és el tercer volum, és un assaig per analitzar i comprendre les bases, els pilars, els fonaments de la nostra civilització occidental. Està dedicat a estudiar el que a l’Occident diem l’Antic Testament, que pel judaisme no és l’antic, sinó l’únic Testament, el cristianisme que n’he fet un de nou i diu que l’altre és el vell.
Què tracten els dos volums anteriors?
—El primer volum analitza el pilar fonamental del nostre passat atenenc, grec, la democràcia i la filosofia; menter que el segon volum analitza l’altre pilar fonamental que és la romanitat, el que ha aportat com a base de la nostra civilització que són les carreteres, el ciment, el dret i la corrupció. Encara hi és la xarxa de carreteres, el ciment, el dret i la corrupció com a institució política bàsica que encara continua. El primer pilar, la democràcia, els mateixos grecs la varen abolir per impossible i no serà fins a la Revolució Francesa i la independència nord-americana quan es torna a recuperar el concepte de democràcia.
Tornem al seu darrer llibre.
—El tercer volum és fruit d’una lectura profana de la Bíblia hebrea, de la Tanakh, diguem que l’Antic Testament. Tenim una civilització que la cristiandat ha sigut la base i a nosaltres ens han llegit la història sagrada, hem rebut una formació però basada en història sagrada i el catecisme, no basada en la lectura de la Bíblia, i la gent més jove no conserva res d’aquesta història, perquè només tenen el Nadal, el pessebre, la Passió...
Quant temps hi ha dedicat?
—Aquesta Bíblia hebrea, que és el gran fonament de la civilització jo m’he passat tres anys en analitzar-la des d’un punt de vista profà, és a dir, com si llegís l’«Odissea» o «Moby Dick» i aleshores he fet un estudi textual dels llibres ordenats cronològicament que és com es presenten i amb la revisió de les aportacions de les anàlisis exegètics lingüístics que permeten situar en quines cronologies s’han escrit cada llibre que forma part de la Bíblia hebrea i les aportacions arqueològiques que confirmen o desautoritzen tot açò.
Què en pensa de la Bíblia hebrea?
—És un fonament absolutament de peus de fang, és a dir, que està basat en mites, llegendes, relats de fets que no van passar, que s’escriuen mil anys després d’aquesta suposada haguessin ocorregut. Llegeixes la Bíblia hebrea, per exemple, el llibre de Joshué o els llibres de Samuel, hi ha un text que diu que després de sortir d’Egipte capitanejats per Moisès, segurament no van sortir mai d’Egipte ni va existir el personatge Moisès, no hi ha cap dada arqueològica que permeti confirmar que en 40 anys varen deixar ni rastre, quan arriben a les portes de Canaán, que és la terra promesa, el mateix déu en el llibre bíblic diu ‘entreu aquí, mateu, saquegeu’, llegir aquest tros dius qui l’ha pronunciat, Jahve o Netanyahu que l’està dient en aquest moment.
Com s’ha d’entendre l’actual conflicte entre Israel i Palestina?
—Per entendre’l hem d’anar a la Bíblia, és un conflicte que no té solució, que repeteix els textos bíblics i que després s‘agreuja quan l’any 1948 amb la declaració de Balfour instaurant l’estat d’Israel es torna a fer el mateix que Joshué va fer a la terra de Canaan. Ara el més greu és que els fets que explica la Bíblia sobre els quals es fonamenta tot el sionisme i l’actual política de guerra i de conflicte palestí-israelí, tots aquestes conflictes no varen ocórrer mai, és una invenció total, mai hi va haver una invasió de les terres de Canaan, mai va haver-hi muralles a Jericó que van ser derrumbades, tot açò que és el fonament de la ideologia religiosa com política, tot açò no va ocórrer mai, des d’un punt de vista arqueològic i historiogràfic.
Quina solució hi ha per acabar definitivament aquest conflicte que provoca tants morts i dolor?
—Aquest conflicte entre Israel i palestina no té solució, és, per exemple, el mateix conflicte interètnic dels hutus i tutsis que tornarà a aflorar en qualsevol moment, el conflicte entre la independència de Catalunya i el colonialisme espanyol, són conflictes que no tenen solució. La solució que tenen és el genocidi, és a dir, eliminar completament l’altra part.
Vostè és molt crític amb la civilització actual.
—Tenim una civilització molt malalta perquè la democràcia que van inventar els grecs no és la que hi ha ara, no és la parlamentària, era la directa; el pensament i la filosofia no és el dominant, no és el repertori d’Aristòtil, sinó que són dels presocràtics, la mentida és la força que governa el món; el pilar judeocristianisme és un pilar absolutament amb aluminosis, construit amb materials absolutament tòxics.
Quin serà el pròxim volum d’aquesta sèrie?
—L’altra volum que estic escrivint actualment i que estarà enllestit l’any que ve és el del pas de judeisme al cristisme. Després hi ha un altre volum que és la cristiandat i el següent que és la Reforma i la Contrareforma.