L’antropòleg menorquí Joan Comas Camps (Alaior, 1900-Mèxic, 1979) i l’arqueòleg burgalès, Julio Martínez Santa-Olalla (Burgos, 1905-Madrid, 1974), fill d’un militar destinat a Menorca on va estudiar el batxillerat a Maó, van protagonitzar fa vuitanta-nou anys un episodi d’enfrontament arran de la publicació per part del primer del seu treball «Aportaciones al estudio de la prehistoria de Menorca» que havia estat vetat pel segon quan era el secretari de la Sociedad Española de Antropología, Etnografía y Prehistoria, de Madrid.
El 16 de març de 1935 Joan Comas Camps, membre de la Sociedad Española de Antropología, Etnografía y Prehistoria i de l’Institut International d’Antropologie, va entregar a la primera societat el seu treball «Aportaciones al estudio de la prehistoria de Menorca», per a la seva publicació a les Actas y Memorias de la referida societat.
El 22 d’abril, la Sociedad en un escrit signat pel seu secretari Julio Martínez Santa-Olalla, li va comunicar a Comas la recepció del seu treball i que el mateix no podria ser publicat abans d’un any, a causa de l’excés de material pendent de publicació que tenia l’entitat. Tot i que Santa-Olalla qualificava d’«interessantíssim» el treball de Comas, li informava que no es podia adquirir el compromís de publicació, per la qual cosa li deixava a la seva elecció que deixàs el treball per una eventual publicació, insistint que no hi havia cap obligació en fer-ho, o bé demanar que si li retornàs.
Problemes
El mateix dia, Comas va remetre un escrit en què, en primer lloc, reiterava la seva voluntat en publicar el seu treball, de la mateixa manera com se li havia fet amb altres treballs que havia enviat. En segon lloc, va expressar la seva satisfacció, però a la vegada també incredulitat, davant l’excés de material en cartera, encara que Comas li recordava que mai havia tingut cap problema amb els treballs presentats per a la seva publicació. I el tercer punt de la carta de Comas és clau per entendre la polèmica sorgida entre els dos, donat que Comas feia menció explícita de les discrepàncies científiques que aportava en el seu treball envers alguns aspectes que Santa-Olalla havia publicat en la seva tesi doctoral sobre «Elementos para el estudio de la cultura de los talayots en Menorca».
El final d’aquesta polèmica va tenir lloc el 9 de maig quan Santa-Olalla li va remetre l’acord de la junta directiva celebrada tres dies abans en què li comunicava que el seu treball no seria publicat, al·legant qüestions pròpies del reglament de l’entitat i sense mencionar en absolut les discrepàncies científiques.
No obstant açò, Joan Comas no es va rendir i el maig de 1936 va publicar pel seu compte a Madrid el treball que l’any anterior havia estat vetat per la Sociedad Española de Antropología, Etnografía y Prehistoria, en un episodi amb l’evident protagonisme del seu secretari Julio Martínez Santa-Olalla. També va distribuir un fulletó imprès a manera de ‘carta oberta’ adreçada als associats de l’entitat en què va donar a conèixer tot el periple que havia travessat el seu treball d’investigació fins a convertir-se en un llibre que juntament i sobretot amb la referida ’carta oberta’ han servit per fer aquest reportatge.
Camins diferents
Dos mesos després va esclatar la Guerra Civil espanyola i en acabar el 1939 els protagonistes d’aquesta història van seguir camins totalment diferents: Joan Comas, que també havia estat inspector d’Educació durant la II República, va exiliar-se a Suïssa i després a Mèxic, on va desenvolupar una brillant trajectòria a la Universitdad Nacional Autónoma de México (UNAM) amb estudis sobre antropologia de les societats indígenes d’Amèrica. Per la seva part, Martínez Santa-Olalla va ser designat Comissari General d’Excavacions Arqueològiques a Espanya, càrrec que va ocupar fins al 1955, fent diverses excavacions a la península, a més d’haver promogut excavacions a Torre d’en Galmés i suggerit la creació d’un museu amb una secció arqueològica a Maó, que es va fer realitat el 17 de novembre de 1948.
Generico
Les discrepàncies entorn dels orígens de la Menorca talaiòtica
El 1935, Joan Comas va recuperar el treball de camp que quinze anys abans -el 1920- havia fet a Menorca sobre la prehistòria menorquina. L’objectiu era publicar-lo amb el nom d’«Aportaciones al estudio de la prehistoria de Menorca» per donar una altra visió a algunes de les conclusions que Martínez Santa-Olalla havia escrit tres anys abans sobre la prehistòria menorquina. Contràriament al burgalés, Comas reivindicava la denominació de megalítiques a les construccions prehistòriques de l’Illa; que l’orientació de l’entrada de la naveta i talaiot estava relacionada amb els ritus i les creences religioses o màgiques més que pels efectes de la tramuntana; l’existència d’un nervi a la pedra suport de la taula no era fruit de l’atzar, sinó que estava relacionada amb el ritual funerari o religiós; que l’analogia dels talaiots i els nuraghi no era tan evident, tot i la seva aparença externa; i fixar per als talaiots i navetes una època de construcció molt anterior al Bronze IV, el 1.200 aC, entre altres qüestions.