Un total de vint-i-cinc quadres formen l’exposició «Homenatge a una vida de color», en què la família del pintor Manuel Giménez Carrión, traspassat el passat estiu, li fa un tribut a la seva memòria i que es podrà visitar aquest cap de setmana, des d’aquest divendres fins al diumenge, de 18 a 22 hores, a Atica Art Gallery, al port de Maó. Els quadres reflecteixen la gent de diferents cultures d’arreu del món, sobretot la dona treballadora, i la seva indumentària acolorida.
Natural de la ciutat portuària de Cartagena, a la Regió de Múrcia, Manuel Giménez, es va casar amb Rosa Maria a Sabadell i fa una quarantena d’anys, a principis de la dècada de 1980, van establir la seva residència a Menorca, illa que havien conegut arran del seu viatge de nuvís i de la que van quedar profundament enamorats.
Manuel Giménez, mort el passat dia 6 d’agost, es va caracteritzar per ser una persona molt sociable, durant la temporada turística va treballar a l’hostaleria -Insotel, Son Bou i durant molts anys com a maitre al restaurant Il Porto-, a més d’haver-ho fet com a delineant, decorador i interiorista. A l’hivern, es va dedicar juntament amb la seva dona a viatjar per diferents països d’arreu del món, com l’Índia, Egipte, Senegal, Gàmbia, Petra, Isla Mujeres (Mèxic) i Veneçuela, entre altres. «A mon pare li cridava molt l’atenció les cultures de diferents països, li encantava viatjar i empapar-se de la seva cultura i tradicions», assegura el seu fill Guillem.
Passió
Al llarg de la seva vida havia pintat com a passatemps, una de les seves passions, que va recuperar i intensificar quan es va jubilar el 2009, per la qual cosa va assistir a classes amb el pintor maonès Rafael de la Rica per adquirir un major coneixement de la tècnica pictòrica. «Quan va començar a atrevir-se a pintar quadres, el que més li agradava era pintar figures humanes dels països que havia visitat, que es distingien pel seu colorit, quan se mira els seus quadres es veu molt de color, ell s’expressava amb els colors vius. Una de les coses que més exposava, reclamava i li encantava era compartir el color», assenyala.
Giménez va experimentar amb diferents tècniques pictòriques, però va emprar amb més assiduïtat l’acrílic sobre llenya, sobretot quan va descobrir que li permetia reflectir amb més intensitat el color, i també pastel sobre paper.
La família de Manuel Giménez ha optat, com a millor homenatge a la seva memòria, mostrar de forma pòstuma al públic la seva obra artística i fer-lo partícip de la seva gran passió, la pintura. Giménez havia exposat un parell de vegades a l’Associació de Vesins des Castell, però li hauria agradat molt fer una exposició més extensa de la seva obra. «Coneixia i respectava molt el pintor Pol Marbán, d’Atica Art Gallery, i quan li vam comentar la nostra idea ens va rebre amb els braços oberts. Així, podrà venir aquella gent que el coneixia i també aquells que per primera vegada descobriran qui era i què feia mon pare. És la gran exposició que no va poder fer en vida i noltros complim amb el seu desig», conclou.