El restaurador d’obres d’art Francesc Isbert donarà avui, a les 18 hores, una conferència a Ca n’Oliver, a Maó, sobre la restauració feta d’un quadre del pintor paisagística i marí britànic William Marlow (1740-1813) que representa una vista del passeig de S’Hort Nou al port de Maó, propietat de l’Ajuntament de la ciutat. El referit quadre, un oli sobre llenç de 80,5 x 51,5 cm, va ser pintat a finals del segle XVIII, pocs anys després de la construcció de S’Hort Nou el 1785.
Fa un temps, el quadre de William Marlow va formar part d’una exposició temporal i durant el seu trasllat se li va provocar de forma fortuïta un forat de dimensions considerables que va afectar la capa de preparació, pictòrica i suport, concretament en la part superior dreta del llenç, considerant-se el seu estat de dolent, per la qual cosa l’Ajuntament va encarregar la seva restauració.
El procés de restauració es va dur a terme seguint el protocol establers en intervencions per recuperar l’estat original, tot i que «en aquest cas, els canvis van ser obligats degut a la degradació i modificació dels materials constituents de l’obra causada per fenòmens diversos», assegura Francesc Isbert.
Noves alteracions
Després de desenganxar la tela i retirar-la del bastidor van aparèixer noves alteracions que estaven cobertes i no s’apreciaven, concretament les falques i el bastidor havien sofert un atac de tèrmits de fusta seca, amb l’aparició de galeries de forats de sortida i de serradures. «L’atac també es manifestava sobre el suport de tela, principalment en les zones que estava en contacte amb el bastidor i que comportava que la zona afectada es reflectia amb dues bandes en forma i alteració», apunta Isbert.
L’acció dels tèrmits de fusta seca a les zones de suport tela va provocar la desaparició de grans quantitats de cel·lulosa, però no la capa pictòrica. Els tèrmits de la fusta seca són una espècie que poden sobreviure en condicions de baixa humitat, a diferència d’altres espècies que necessiten el contacte amb el sòl per a mantenir-les hidratades. «Es reconeixen per la seva grandària petita, color més clar i pels patrons de mal que deixen en la fusta, com a galeries netes i excrements en forma de grànuls, és a dir, les boletes que surten de la fusta», afirma.
Consolidació
La restauració va comportar una primera consolidació puntual per salvaguardar totes les zones afectades amb la pèrdua de suport i capa de preparació, mitjançant la col·locació d’una tela sintètica per suplir la capa de preparació perduda i sustentar amb garanties la capa pictòrica i, per altra banda, la repetició del procés «aplicant el mateix adhesiu i una tela similar a l’original en gruix i de característiques similars, per tal d’enrasar les zones amb pèrdua de suport amb la tela original. Açò va permetre poder seguir amb la intervenció sense cap tipus de dubte», subratlla.
Una vegada conclosa la consolidació de les zones menjades pels tèrmits, el conjunt es va aplanar de manera controlada amb humitat i pes, sobretot la part del perímetre que va ser la més afectada per l’atac dels tèrmits de la fusta seca, per continuar amb el folrat, «que és la tècnica de restauració de pintura sobre tela que consisteix en l’adhesió d’una nova tela a l’original per donar-li consistència i l’envernissament final de protecció», conclou.