Àlex Gifreu (Ciutadella, 1971) s’ha fet un nom en el món del disseny gràfic, treballant per clients destacats i acumulant nombrosos premis com els ADCE Awards, l’Art Director’s Club, l’European Design Awards o el Laus ADG-FAD. Una trajectòria que repassarà demà (19.30 hores) en la tertúlia que protagonitzarà a l’Ateneu de Maó.
El dissenyador va néixer a Menorca, però de ben petit marxà cap a Catalunya amb la família. El 1989 va començar a estudiar disseny gràfic i uns anys més tard fundà l’editorial CRU, especialitzada en llibres d’artista. Des d’aleshores acumula més d’un centenar de premis nacionals i internacionals, en indrets com Nova York, Tòquio o París. També a Menorca va guanyar el concurs per a crear el logotip de la Menorca Talaiòtica.
Gifreu treballa per a entitats i institucions com el Centre Pompidou Metz, el FRAC Bourgogne, les fundacions Tapies, CGAC, La Caixa, Miró, Gala-Salvador Dalí o Mapfre, les biennals de Venècia, Sao Paulo i Oslo, el Macba, el Museo Nacional Thyssen-Bornemisza, el Musac o el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, entre altres.
Al llarg de la seva carrera, Gifreu ha viscut en nombroses ciutats d’Europa i dels Estats Units: Amsterdam, Rotterdam, Barcelona, Berlín, Londres, Boston, Nova York, Los Angeles i Figueres, abans de tornar, ara fa cinc anys, a Ciutadella. «A Menorca és on soc més feliç», confessa l’autor, qui assegura que aquí hi troba la inspiració. «Aquí hi trobo calma i tranquil·litat, però el que més m’interessa és la llum que entra per la finestra». Una claror que no troba comparable a la de cap altre lloc, «bé, potser sí la de Figueres, però no la de Barcelona», assegura.
Teletreball
Gifreu creu que la pandèmia «ha ajudat a fer entendre als clients que no calen les reunions presencials, que es pot treballar des de qualsevol punt del món». I açò li permet fer-ho des de l’Illa, tot i tenir clients a ciutats ben allunyades.
Sobre el món del disseny gràfic, Gifreu considera que «segueix mantenint l’essència de quan va néixer, amb l’objectiu de comunicar; el que ha evolucionat són els suports». De fet, «de les quatre grans revolucions de la història, el foc, la roda, la impressió i internet, les dues darreres estan relacionades amb el disseny gràfic».
«Gutenberg va permetre deixar de fer llibres a mà, per fer-ne còpies amb la impremta, i internet ha suposat un canvi de suport» on «qualsevol pot fer una tipografia animada, les noves tecnologies permeten nous suports». En qualsevol cas, aquesta «democratització» que fa possible l’arribada a casa dels ordinadors i els programes d’edició, no són garantia de res. «Passa amb tot, ara tothom és fotògraf perquè té una càmera al mòbil» i fa proliferar, en el seu camp, els pseudodissenyadors. «L’intrusisme hi és per tot, també els metges veuen com els pacients ho saben tot mirant Google», ironitza el dissenyador, qui defensa la feina dels professionals.
Generico
Blècblèc, la nova editorial sobre temàtica menorquina que està a punt de veure la llum
Àlex Gifreu, que ja va crear l’editorial CRU, impulsa ara, juntament amb Érica Gómez, el naixement de Blècblèc [terme que prové de l’anglicisme blec, de black], una nova editorial sobre temàtica menorquina. Projecte que té la intenció de conservar la cultura insular. «Volia que aquesta felicitat que sento a Menorca, tingués un retorn per part meva, amb el que sé fer, que és dissenyar». Perquè «els llibres perduren en el futur, no és com una pàgina web, que fas un canvi de sistema operatiu i ja no funciona», i «vaig veure que hi ha llibres que no s’han fet mai i voldria que es poguessin conservar molts anys». Així, «ja estem treballant en tres llibres», un recull dels cartells de Sant Joan d’ençà del primer de 1969, un llibre de cocteleria menorquina i un altre inspirat en el primer cartell de promoció turística a l’Illa, «Menorca la isla blanca y azul».