La Catedral de Menorca és un exemple molt destacat del gòtic balear i català, per unes proporcions perfectes que responen a la secció àuria, i pel refinament cercat en la seva construcció. Així ho expressa l’arquitecte Jordi Pons, qui està fent un treball per a documentar les intervencions que s’han duit a terme al temple de la Diòcesi menorquina durant les darreres quatre dècades.
La parròquia de Santa Maria, de Ciutadella, ha experimentat canvis substancials d’ençà dels anys 80. Segurament, el més evident a simple vista és haver recuperat la lluminositat pròpia de les esglésies gòtiques, gràcies a la reobertura de finestrals. Però n’hi ha molts més.
Recorda Jordi Pons que hi ha treballs, com «La Seu de Menorca, aproximació històrica», de Gabriel Julià, editat el 1990, que repassen l’evolució constructiva i històrica de la Catedral, «però faltava recollir els darrers quaranta anys».
L’arquitecte coneix aquesta església amb profunditat, ja que ha estat corresponsable, juntament amb el seu col·lega Agustí Petschen, de les intervencions que s’han realitzat a la Catedral des de 1987.
Llei de Patrimoni Històric
L’aprovació a Espanya de la Llei de Patrimoni Històric, el 1985, va obrir la porta a la restauració i la recuperació del patrimoni històric i artístic. Amb Antoni Deig de bisbe i Rafel Oleo com a vicari general, el Bisbat va aconseguir una aportació de 75 milions de pessetes per fer un primer estudi, Petschen i Pons, sobre l’estat general de l’edifici i iniciar la primera etapa d’actuacions d’urgència. Des del principi es tenia clar que s’havia de consolidar l’edifici, solucionant les patologies detectades en cobertes, fàbriques de pedra i finestrals. També era un objectiu «rescatar les estructures primigènies, eliminant parts afegides sense interès patrimonial, amb especial cura per recuperar la llum natural».
Entre la successió d’actuacions cal esmentar l’eliminació de porxos damunt la sagristia, la instal·lació d’un nou orgue gràcies a la contribució de Fernando Rubió i Tudurí, la restauració del campanar, dels vitralls, la nau central, l’absis (amb la retirada del baldaquí), les capelles laterals, la porta lateral de La Llum i de la portada principal. Aquest és un element important, ja que la porta d’estil gòtic havia quedat oculta darrera d’una altra neoclàssica, que s’havia construït a principis del segle XIX, a causa del mal estat de conservació de l’original.
La porta lateral ha patit molts canvis; el 1941 es va avançar la porta i el 1993 s’aprofità l’espai per a ubbicar l’orgue.
Va ser així que el 2009 van començar les feines. Primer, per a restaurar les columnes neoclàssiques, i després, de la teulada de la cornissa i dels capitells corintis. El projecte va continuar deixant al descobert la portalada gòtica del segle XIV, amb el «convenciment de què era possible la coexistència de les dues portades». I així va ser, actualment es poden contemplar elements d’ambdues.
Restauració inacabada
La restauració de la portada principal de la Catedral no s’ha completat encara. Tot i que estava previst acabar-la, va quedar aturada per la crisi econòmica.
A l’esquerra, la porta principal avui, amb els arcs gòtics recuperats i pendents de restaurar; a la dreta, la porta així com era abans, d’estil neoclàssic i que cobria l’original.
El 2014 hi havia la documentació a punt per a restaurar els brancals i les arquivoltes, i la recuperació d’elements geomètrics mutilats. A més, permetria decorar el nou timpà amb una creació artística contemporània. Assegura Jordi Pons que no és necessària una gran inversió econòmica i està convençut de la conveniència de dur a terme aquesta actuació. Açò permetria contemplar els arcs originals que coronen la porta i els brancals, proporcionant encara més majestuositat a la Catedral.
... no se necesita mucha comprensión lectora para entender lo que quieren decir cuando afirman que "el Bisbat va aconseguir una aportació de 75 milions de pessetes per fer un primer estudi"... aquí la iglesia, fiel a su arraigada costumbre, no paga nada de su propio bolsillo, sino que "consigue" fondos por aquí y por allá... por eso, no se la crean nunca cuando afirmen que es "su" patrimonio, cuando llevamos décadas financiando obras de restauración... Y otra cosa, muy importante, que estamos hablando de una MEZQUITA musulmana reconvertida en templo católico, de la que hoy en día sólo sobrevive el minarete, que el resto ya se han ocupado de destruir todo el resto...