«Geologia pràctica del terme municipal de Sant Lluís (Menorca)» és la nova aportació a la bibliografia menorquina del geòleg Joan Rosell Sanuy que al llarg de cent deu pàgines ofereix una síntesi de la història geològica del municipi. «L’objectiu principal d’aquest estudi és ensenyar a llegir el rocam i sobretot, al mateix temps, fer-ho xalant», assegura el geòleg català, vinculat des de fa dècades amb Menorca i especialment Sant Lluís.
Joan Rosell ha dividit l’estudi en tres apartats, dels quals dos són teòrics i un de pràctic. En el primer fa unes pinzellades sobre el naixement i l’evolució de la Mediterrània occidental fins a arribar a la formació del promontori Balear. El segon és una mena de calaix de sastre en què explica de forma planera la teoria de determinats fenòmens que facilitaran la comprensió de certes parades dels itineraris. I, el tercer, de geologia pràctica, amb nou itineraris.
Aquests nou itineraris són Cala Alcalfar, sector oriental; Cala Alcalfar, sector occidental, Cova dels Coloms; Punta Prima, de la Punta dels Marbres a la Cova dels Corbs;Illa de l’Aire; Dels Esqueixos a la Cova de sa Senyora; Cap de Binibéquer; Caló Tancat; Caló d’en Fust i Morro d’en Botifarra; i Cap d’en Font i ses Anglades.
Didàctic
Rosell assenyala l’elecció subjectiva de nou itineraris, tot i que considera que són els més representatius i didàctics, a més d’estar cada un d’ells organitzat amb una sèrie de parades que, segons les seves paraules, representen una veritable classe de geologia pràctica de roques sedimentàries i concretament les carbonàtiques. A més, assegura que «l’ordre seguit, de llevant a ponent, és completament arbitrari; es pot modificar en funció de les conveniències del participant. Una vegada realitzats els itineraris a peu, és molt recomanable fer un recorregut en barca navegant no massa enfora del penya-segat. D’aquesta manera, amb noves perspectives, es pot anar recordant i consolidant allò que s’ha après en els itineraris fets a peu».
Apunta que després d’haver completat els nou itineraris, sense oblidar cap parada, i el viatge de cloenda en barca, ben segur que s’assolirà l’objectiu principal que s’esmenta a l’inici del llibre, és a dir, que conèixer la terra equival a estimar-la i, per altra banda, que com més es coneix, més s’estima.
Rosell assegura que el terme municipal de Sant Lluís està emmarcat damunt un edifici rocós construït amb calcàries, una roca formada per carbonat de calci, en què moviments interns de la Terra han estat la causa de les seves deformacions. I, finalment, en estar exposat als agents meteòrics, l’erosió ha condicionat la seva morfologia que es pot contemplar. «En observar un aflorament de roques, llegint els documents del nostre arxiu, se’n té una imatge a partir de la qual, fent una recerca minuciosa, es pot anar dilucidant l’evolució d’aquest seguit de processos», afirma.
Dependència
La descripció dels vuit itineraris, per fer a peu i tocant les pedres, seguint la costa, i un altre en barca fins a l’illa de l’Aire és fonamental per dur a terme l’estudi de tots aquests processos al terme de Sant Lluís. «Aquest projecte de divulgació de la geologia de Sant Lluís ve avalat pel fet de justificar que l’home ha tingut i, sobretot avui té, una estricta dependència de les pedres. Com a mínim el 90 per cent del que tenim als nostres voltants són pedres o derivats de les pedres», subratlla.