La galeria Hauser & Wirth a l’Illa del Rei, al port de Maó, acull la primera exposició individual a Espanya de la fotògrafa nord-americana Cindy Sherman (New Jersey, 1954) en aquest segle XXI, després de la darrera que va fer fa prop de vint-i-nou anys, en què s’ofereix la constant exploració de l’artista sobre els rols femenins i la seva representació i mirades a què les dones estan sotmeses.
L’exposició «Cindy Sherman. La dona», que es podrà visitar fins el 26 d’octubre, presenta una selecció de les obres més icòniques de la fotògrafa que abasten des de la dècada de 1970 fins a la dècada de 2010, i que segons la directora d’Hauser & Wirth-Menorca, Mar Rescalvo «és una artista que va tenir sobretot una gran influència als anys 60 i que continua sent un gran referent avui dia. A les fotografies Cindy Sherman és la protagonista, però no és ella mateixa, ja que apareix transformada en diferents personatges».
A la primera sala de la galeria hi ha dues sèries de fotografies que tenen el nexe d’unió d’haver estat comissariades per revistes de moda, amb dues característiques: paisatges localitzats a illes, com Islàndia, Capri i Stromboli, entre altres, i la seva col·laboració amb Chanel, que li va obrir les portes a utilitzar diferents vestits de col·lecció. «Una cosa que sorprèn són els paisatges com a dramàtics, secs, que combina amb aquests personatges que duen tots aquests vestits tan elegants i d’alta costura. Fotos que han estat meditades intentant que sembli una pintura, amb la superposició de capes de doble exposició. Aquesta sèrie es va publicar el 2016, però el 2018 Cindy va revisar la sèrie introduint canvis, com per cas la foto en què la protagonista apareix amb un carrer de fons i després la va transformar en un bosc, porta un abric d’alta costura que costava 10.000 dòlars», va afirmar.
La segona sala acull la sèrie «Les dones», que és un dels temes centrals de la seva obra. Es tracta de dones joves dels anys 20, que són empoderades i s’inspira en imatges publicitàries de pel·lícules del cinema mut. «En aquesta sèrie, Cindy introdueix el concepte del temps, d’envelliment, són totes senyores d’una certa edat. Totes estan contextualitzades en ciutats americanes, ella vol que sigui l’espectador que imagini la història que hi ha al darrere, per la qual cosa podrien ser una ciutat o una altra», va assegurar.
La tercera sala mostra tretze fotografies de la innovadora sèrie de setanta imatges amb el títol d’«Untitled Film Stills» i que daten d’entre 1977 i 1980, essent les més simbòliques i conegudes de la seva carrera com a una de les artistes de la «Pictures Generation». Rescalvo va apuntar que «podrien ser fotogrames d’una pel·lícula inexistent, s’inspira en pel·lícules dels anys cinquanta i seixanta de Hollywood i del cinema francès i italià, a més de donar resposta a l’era dels mitjans de comunicació de masses i de la cultura de la celebritat».
Embrió
A la quarta sala, es mostra l’obra de quan la fotògrafa acabava els seus estudis universitaris el 1976, en què el personatge de la vida quotidiana és el protagonista principal de la fotografia, sense context, essent interessant la mirada, l’expressió corporal i el vestuari, amb un component més teatralitzat, amb maquillatge, perruques. Finalment una tercera sèrie en què el protagonista posa directament davant de la càmera, amb maquillatge molt marcat, roba molt teatral, capells. «En aquesta sala veim una Cindy que és model i fotògrafa, té el control total de la imatge final. Aquesta obra és l’embrió del que seria la seva carrera», va subratllar.
@jordi sintes, creo que los 10 minutos que tarda el trayecto en barco no representa mucho tiempo. Se tarda más en llegar y aparcar el coche. Le sorprendería la cantidad de gente que visita la Isla. Las cifras que se publican cada año van en aumento.