«Francesc Hernández Mora i el seu temps» és una exposició de caràcter coral, comissariada per Carles Jiménez i Artur Roman, que amb un centenar d’obres ofereix un diàleg entre l’obra del primer pintor abstracte menorquí i la de catorze artistes coetanis. La mostra, la més completa que s’ha organitzat sobre l’obra de l’artista maonès, s’inaugura aquest divendres, a les 19 hores, a Ca n’Oliver, a Maó, i es podrà veure fins al pròxim dia 28 de setembre.
L’exposició «Francesc Hernández Mora i el seu temps» pretén situar l’artista maonès en l’època històrica, entre finals dels anys quaranta -el 1949 s’estableix a Ciutadella- i els anys setanta del passat segle XX, en què va crear la seva obra com a gravador, aquarel·lista, dissenyador de joies, cartellista, caricaturista i escultor.
«Són les dècades en què a Europa i Estats Units tenen lloc els grans moviments artístics posteriors a la II Guerra Mundial que definiran l’art de la segona meitat del segle XX. Hernández Mora connecta amb aquestes dues tendències principals: l’informalisme i el treball que es fa al voltant de la retícula o de la trama, moviment que va tenir moltíssima rellevància i als quals es van adscriure americans com els geomètrics o el minimalisme de Donald Judd. A Espanya, Manuel Rivera, present a l’exposició amb una magnífica obra, va ser el gran promotor de l’art simètric», afirma Jiménez.
Llenguatge
Hernández Mora (Maó, 1909-Ciutadella, 1980) treballa aquests llenguatges artístics simultàniament i en la més absoluta soledat, perquè -assegura Jiménez- l’Illa els anys 50 i 60 viu al marge d’aquests moviments d’avantguarda. L’únic contacte va ser el Grup Menorca, que va tenir una curta durada i sense influència en l’art local, dominat pel postimpressionisme de Vives Llull i el paisatgisme que l’envoltava.
«Hernández Mora va ser un pioner i és una de les grans figures de l’art menorquí. Només va haver-hi un reconeixement a aquest moviment artístic que va ser l’exposició sobre el Grup Menorca que va organitzar Maria Lluïsa Serra a la Casa de Cultura de Maó el 1964. A partir de 1962, quan s’instauren els Saló de Primavera de l’Ateneu de Maó comença a haver-hi un petit reconeixement cap a Arnolf Bjorndal», assegura.
Els artistes coetanis a Hernández Mora presents a l’exposició són Josep Guinovart, Antoni Tàpies, Miquel Barceló, Modest Cuixart, Will Faber, Arnulf Bjorndal, Joan Miró, Hans Hartung, Jaume Ribalaiga, Manuel Rivera, Henri Michaux, Salvador Dalí, Moisès Villèlia i Josep M. Subirachs. «Pensam que és exposició importantíssima perquè reivindica una de les grans figures de l’art menorquí del segle XX. És una obra molt potent, d’una gran personalitat», conclou Jiménez.