La Banda Municipal de Maó va oferir divendres un viatge als musicals de Broadway. Va ser en el tradicional concert d’estiu que se celebrà divendres, tot coincidint amb la celebració de la Mare de Déu del Carme.
L’actuació va tenir lloc a la plaça de la Constitució, on el públic gaudí d’un repertori variat, amb adaptacions per a banda de cinc musicals, «Wicked», «Cabaret», «Les Misérables», «Miss Saigon» i «The Book of Mormon», aquest darrer menys conegut, però igualment ben interessant musicalment.
Paul Coll, que s’estrenà com a director de la formació amb el darrer concert de Nadal, plantejà un programa exigent musicalment i allunyat dels musicals més habituals. De fet, ell mateix reconeixia abans de l’actuació que no ho havia posat fàcil als intèrprets, una setantena, els que omplien l’escenari instal·lat al bell mig de la plaça, entre les imponents façanes de Santa Maria i les cases consistorials.
L’exigència va donar els seus fruits, amb una interpretació de gran nivell. Els músics van iniciar el programa amb un resum musical de «Wicked», de Stephen Schwartz, aprofitant l’actualitat de la pel·lícula de Jon M. Chu, una adaptació del musical.
El concert va continuar amb fragments de «Cabaret», de John Kander i Fred Ebb; de «Book of Mormon», de Trey Parker, Robert López i Matt Stone; i «Les Misérables», de Claude-Michel Schönberg i Alain Boublil.
Amb els mateixos compositors es tancava el programa, de la mà de «Miss Saigon». Per a l’ocasió es va comptar amb la participació del pianista menorquí Kiev Portella. Va ser una col·laboració molt aplaudida entre el músic i la Banda de Maó.
Per acabar, els intèrprets van premiar el públic amb un bis. Van interpretar «Defying Gravity», tema de «Wicked», igualment, molt ben rebut pels assistents.
Estil diferent
L’arribada de Paul Coll al capdavant de la formació a finals de l’any passat, procedent de Londres on residia, li confereix un caire diferent. Ell mateix veu diferències entre la tradició de banda espanyola —basada principalment en les valencianes, amb agrupacions de músics molt nombroses i que proporcionen un potent efecte de conjunt— i anglesa, que defineix com una música «més minimalista, de joc amb els colors» i amant dels detalls, com els que intenta transmetre amb els concerts a Maó.