Excel·lent concert el que vam poder gaudir dimecres 23 de juliol a l’Orfeó Maonès. Es tractava del 3r concert de la 52a edició del Festival de Música de Maó, organitzat per Joventuts Musicals de Maó, i que va fer honor a la temàtica d’aquesta edició: la «jeunesse», és a dir, la projecció dels joves talents.
Joan Chamorro presenta Elsa Armengou és la 22a presentació del mestre Chamorro, un projecte musical que s’ha consolidat com un referent del jazz jove al nostre país. El concert de dimecres va esdevenir una nova mostra de com creixen les moltes llavors que Joan Chamorro va sembrant gràcies a la seva tasca pedagògica.
Elsa Armengou, trompetista, té 20 anys. Des dels 6 anys forma part de la Sant Andreu Jazz Band. Ja ha gravat més de 40 cd’s i ha tocat en festivals de jazz per tot Europa.
Actualment, lidera la secció de trompetes de la Sant Andreu i estudia al Conservatori Superior del Liceu.
N’Elsa es presentava molt ben acompanyada, a més de pel mestre Chamorro al contrabaix, per d’altres tres músics formats també a la Sant Andreu Jazz Band: Lola Peñaranda (saxo tenor), Pau Garcia (piano) i Arnau Julià (bateria).
El concert va començar amb After you’ve gone, on la jove trompetista va desplegar totes les seves virtuts musicals: un so molt net, amb claredat i amb virtuosisme en la seva improvisació, i amb un gran domini del llenguatge, qualitat aquesta que s’ha convertit en la veritable senya d’identitat de tots els músics que han sortit de la Sant Andreu i que així demostraren la resta de components del quintet que vam sentir. Es nota que han crescut escoltant, transcrivint i analitzant les obres dels grans músics de la història del jazz.
L’actuació va continuar amb la coneguda Mack the Knife, de Kurt Weill i In walked horace de Freddie Hubbard. A Mack the Knife vam sentir un dels pocs moments on en Chamorro va assumir un rol més protagonista. Tant ell com n’Arnau (bateria), els dos músics més veterans, sempre es van mantenir en un discret segon pla, deixant el protagonisme als joves. Però la seguretat, la precisió rítmica i la compenetració que van demostrar els dos músics, juntament amb en Pau Garcia (piano), van crear la base perfecta perquè els instruments melòdics desenvolupessin tota la seva potència creativa.
Arriba un canvi d’estil i de registre amb la peça següent, Falando de amor d’Antonio Carlos Jobim, una breu però càlida incursió a la música brasilera. Van seguir I Had the craziest dream i una de les composicions del mestre Chamorro, dedicada a n’Elsa Armengou: Elsa’s minor blues. Com molt bé la ve definir el compositor, ens va arribar una tempesta, un torrent de notes en cadascuna de les improvisacions dels músics. Virtuosisme pur en forma de blues. En aquestes peces, com en tot el concert, el pianista Pau Garcia va fer gala d’una tècnica impecable i d’un bon fraseig. Amb la balada Old Folks, d’Erik Blau vam baixar pulsacions per després viure un dels grans moments del concert: la interpretació de Hoe-Down d’Oliver Nelson. El diàleg de n’Elsa amb la trompeta i de na Lola amb el saxo va ser digne dels grans intèrprets del jazz.
Així es va arribar al moment del lluïment de na Lola Peñaranda amb el saxo, interpretant Claudia, de Chucho Valdés. A més del magnífic so, en la seva interpretació va demostrar domini de la peça i del llenguatge del compositor. La part oficial del concert va finalitzar amb Arietis, una altra peça del trompetista Freddie Hubbard. La interpretació de què vam gaudir demostra la gran influència que ha tingut aquest músic en la formació i en la forma de sonar de n’Elsa Armengou.
Amb el bis I’ll remember April, el concert va acabar amb la mateixa intensitat amb què havia començat. Cada improvisació va ser una demostració del virtuosisme dels músics que durant més d’una hora van estar damunt de l’escenari del teatre de l’Orfeó Maonès.
No podem finalitzar la crònica sense destacar el paper com a músic i com a formador d’en Joan Chamorro. La seva feina al front de la Sant Andreu Jazz Band l’ha convertit en un referent pedagògic en el món del jazz i en el món de la música en general. La seva sembra continua donant uns fruits d’una alta qualitat i esperem que pel bé de la música, continuï així per molts d’anys!
Moltes gràcies, Joventuts Musicals de Maó, per creure en els joves i en la diversitat d’estils musicals, i ara, a esperar amb impaciència el pròxim concert del festival, que torna al claustre del Museu de Menorca el pròxim 30 de juliol.