Troben a Torre d'en Galmés una de les cuines més grans del talaiòtic final

La campanya d’excavacions al poblat de Torre d’en Galmés, que està fent un equip d’Amics del Museu de Menorca codirigit pels arqueòlegs Carlos de Salort i Borja del Corral i el restaurador Francesc Isbert, ha posat al descobert aquest dimarts la foguera de l’estructura 1 situada al nord del poblat talaiòtic, essent una de les cuines més grans de les que es coneixen del talaiòtic final a l’Illa.

La cuina de l’estructura domèstica 1 de Torre d’en Galmés presenta un diàmetre de dos metres i una fondària aproximada també de dos metres, que està delimitada per unes pedres que són arquetípiques de la cultura talaiòtica menorquina. Es tracta de quatre molons i una altra pedra de forma rectangular en una zona on es conserva el nivell original d’ús d’aquesta estructura amb restes de la cendra.

Han aparegut restes de la pota d’un animal, amb la cuixa sencera, el que significa que els habitants de la casa no la van consumir i, a més, una zona de treball, just al costat de la cuina, en què es triturava el cereal i després es cuinava el menjar. «Hem trobat una pota de cabra o un be connectada, és a dir, la cuixa sencera que va quedar allà quan van morir les persones de la casa, perquè noltros sempre trobam ossos independents, aquella no es va arribar a aprofitar el cent per cent», afirma Borja del Corral.

A l’espai de darrere la foguera s’ha conservat un empedrat i al seu costat no n’hi havia, amb restes d’una canalització, per la qual cosa no seria estrany que davall hi hagi un sitjot que van tapar amb pedres. L’any que ve s’excavarà aquest espai i es tornarà a posar in situ. «En el futur haurem de fer un bon pensament, perquè el paradigma de casa circular que té un pati enmig, amb una foguera en un costat, a l’estructura 1 no s’està complint al cent per cent, Aquí hi ha una paret, aquí una zona de feina, hem de valorar que açò sí que estava cobert, hi ha cosetes que fan aquesta casa diferent», subratlla Del Corral.

Espais domèstics

Segons Carlos de Salort, l’equip ha estat format per tècnics, estudiants universitaris i voluntaris de Menorca, Mallorca, Catalunya, Madrid, València i Andalusia, essent la seva especialitat els espais domèstics del final de la prehistòria. Fa anys es van excavar els cercles o cases circulars de la part sud del jaciment, que són visitables. Darrerament, es van interessar a conèixer la part més antiga del jaciment entre els dos talaiots, denominada sector nord, i fa cinc anys van començar a excavar el que semblen tres espais domèstics adossats entre ells començant per l’estructura 1. Ara s’està al final del projecte quinquennal d’excavació de l’estructura 1 marcat per la troballa l’any passat de sis esquelets humans, que daten entre els segles IV i II, en un espai domèstic, un fet gens comú en la prehistòria de l’Illa. «En aquesta campanya bona part del finançament i part dels recursos els dedicarem que l’especialista en arqueologia forense estudiï els esquelets per saber com va ser l’episodi final de la casa. Començam a consolidar les estructures, murs i pilastres perquè en un futur d’acord amb el Consell sigui visitable», assegura.

El conseller de Cultura, Joan Pons Torres, destaca la labor d’Amics del Museu de Menorca en aquestes campanyes d’excavacions a Torre d’en Galmés, «Menorca necessita que la societat civil i entitats com amics del Museu de Menorca facin aquesta feina, amb què contribueix que Torre d’en Galmés sigui un jaciment més interessant i conegut per als menorquins i visitants», conclou.