La d’enguany ha estat la quarta col·laboració que du a terme Bachcelona Consort amb el Festival dels Fosquets de Lithica. Un acord que es consolida donada l’excel·lència musical de l’entitat barcelonesa. La reputació dels seus components ressona arreu de l’estat espanyol i ho fa en els millors festivals de música clàssica, però també a altres països. A més, la interpretació el passat dijous de les dues solistes, Maëlys Robinne (soprano) i Lara Morger (alt), deixà una empremta de qualitat inqüestionable. No debades, ambdues han estat guardonades recentment a nivell internacional pel seu extraordinari talent.
Bachelona Consort compta amb una nòmina de magnífics músics procedents de diversos països del món que resideixen a la capital catalana. L’oferta executada a l’Amfiteatre es titula «Vergnügte Ruth: el Bach més íntim», que es divideix en cinc parts. Una proposta que s’endinsa en els racons musicals del compositor alemany i pretén explorar les vivències i creacions més personals de Bach. Daniel Tarrida, director del Bachcelona Consort, i alhora músic, explicà inicialment el contingut del programa, destacant les aportacions de les dues solistes. El sextet estava format per cinc músics de corda: Nacho Ramal (violí), Àngela Moro (violí), Ricardo Gil (viola), Guillermo Turina (violoncel) i Daniel Tarrida al clavecí (instrument de teclats de cordes polsades), a més de l’instrument de vent, l’oboè de Katy Elkin.
La primera part constà de cinc intervencions alternant les solistes i amb el duet de veus alhora. També hi hagué alguna peça només instrumental. I així se succeí al llarg de tot el concert. Aquesta era la proposta segons el director: la recerca i desenvolupament de la música de Bach que encara es permet analitzar a fons. No obstant açò, aprofundir en el món de Johann Sebastian ha portat Bachcelona Consort a incloure en el repertori del passat dijous algunes creacions de dos compositors molt propers al mestre alemany i d’estils i sensibilitats molt apreciades, com la de Christoph Graupner (1683-1760) i la del seu estimat oncle Johann Christoph Bach (1642-1703), de qui Johann Sebastian considerà «el compositor més gran i expressiu de la seua família». De les dues interpretacions del seu oncle, la primera fou instrumental i la segona amb la incorporació del duet vocal, amb una actuació brillant que reconegué, agraït, el públic de l’auditori. Seguí després una peça de J.S. Bach per ‘dialogar’, a continuació, amb el compositor Graupner, de qui interpretaren tres passatges.
El vespre va transcórrer amb una música excelsa produïda per aquesta ‘recerca íntima’ de les obres de J.S. Bach; amb una bellíssima finor instrumental complementada per les delícies vocals del duet de solistes. Tot plegat s’escampà com un vel fresc i agraït que es va ajeure a l’oïda d’un públic completament respectuós i es va acomodar, com un somni musical, entre el magnànim marès de l’Amfiteatre.
Els vuit membres del concert van tancar la nit amb quatre peces més del compositor alemany i, alhora, van percebre la càlida ovació dels presents, amb totes les entrades venudes el mateix matí. Els protagonistes oferiren un bis final com a resposta d’agraïment a un públic que sabia perfectament on havia assistit.
Amb l’art de Bachcelona Consort, el Festival Fosquets de Lithica tanca el més de juliol amb una nota molt alta, vistes les primeres cinc meravelloses actuacions d’aquest estiu.