Una festa dedicada a la lluna plena d’agost sembla l’únic motiu mereixedor d’una celebració al mig d’una temporada estiuenca ultrasaturada que ens deixa molt poques coses a celebrar… Però és precisament Lithica, un exemple que un lloc abandonat es pot convertir amb feina i respecte en un espai per a la cultura. Deixem almenys que celebrem açò.
Amb una imatge de la lluna projectada sobre les textures dels grans murs de la pedrera, un carrerany de llumetes brillant entre les escletxes i una performance de foc poètica i hipnotitzant de la Cia. Enigma, teníem l’escenari ideal per a gaudir d’una nit de música en directe.
Los Mambo Jambo van pujar a l’escenari desplegant tot el seu carisma i energia. Des del primer acord la connexió entre els músics i el públic va ser immediata. La seva música, carregada d’intenció, va transitar per un repertori de cançons destacades de la seva trajectòria.
La banda, formada per Dani Nel·lo (saxo), Ivan Kovacevic (contrabaix), Anton Jarl (bateria) i Dani Baraldés (guitarra), sempre carregada d’emoció, va aconseguir transformar l’escenari en un espai on la mística del jazz, el ritme trepidant del surf i el vigorós ryhtm & blues es fusionaven amb un so brut i directe, però sense perdre mai l’elegància. Amb una posta en escena dinàmica i pletòrica, el grup va saber fer el gamberro sense despentinar-se.
El concert va començar amb força, amb «Después de medianoche» i «El gran ciclón», un tema que va ser dedicat, com va explicar Dani Nel·lo, a tots els saxofonistes que van emprendre el camí musical pel «cantó salvatge». Precisament aquesta setmana haurà estat un luxe pels amants del saxo que l’hauran pogut viure en totes les seves facetes possibles. Des del virtuosisme clàssic i contemporani del nostre Xavier Larsson i els Kebyart Ensemble al Festival de Joventuts Musicals de Ciutadella, fins al llegendari mestre del jazz Jean Toussaint as Claustre de Maó.
A mesura que avançava el concert, es van donar moments de més subtilesa. El saxofonista va canviar de saxo tenor a saxo baix, donant pas a un so més profund i vibrant, mentre la guitarra elèctrica prenia protagonisme amb més solos melòdics i converses amb el saxo que creaven una química irresistible. En aquests moments es va poder palpar la filosofia del grup: la seva recerca de sons autèntics i de «paradisos perduts» i sense practicar cap estil de manera ortodoxa.
«Cola de caymán», dedicada a Willie Jackson, va continuar el viatge amb una energia tropical i agitada, mentre «Doctor Serpiente» va aportar el toc més psicodèlic i misteriós. Però va ser «Cholita voladora», inspirada en un documental sobre les lluitadores peruanes, qui amb la seva força i el seu ritme intens, va convertir-se en un dels moments culminants de la nit.
Cap al final del concert, el saxofonista va baixar entre el públic i va iniciar una experiència de call and response amb les veus de la gent que ballava. Més fins i tot que el públic, va ballar en tot moment el contrabaixista, que feia moure l’instrument en una combinació de virtuosisme i espontaneïtat tan hipnotitzant com el ball de foc de la companyia Enigma.
Així el concert dels Mambo Jambo a Lithica va ser una reivindicació de la música com a experiència fora pantalles ni artificialitat. Per bandera el contacte d’humà a humà, sempre digne de celebrar.
L’esdeveniment va comptar amb el suport de Villa Le Blanc, Gran Meliá.