Síguenos F Y T I T R
Hoy es noticiaEs noticia:

Aquarel·les de Pepe Solís que parlen de les paraules que no es diuen en el món

L’artista català, que des de fa més de tretze anys viu a Menorca, exposa una col·lecció de nou aquarel·les en la galeria Thierry Bertrand de Maó

El pintor català Pepe Solís mostra la seva obra a l’exposició «Conversaciones en la luna» a la Galeria Thierry Bertrand, de Maó | Foto: Gemma Andreu

| Maó |

El pintor català Pepe Solís (Barcelona, 1958) exposa una col·lecció d’aquarel·les que amb el títol de «Conversaciones en la luna», es poden veure a la Galeria Thierry Bertrand, a Maó, fins al pròxim dia 18 de setembre. Es tracta d’una mostra en què les aquarel·les «parlen de les paraules que no es diuen en un món, en el qual hi ha molt renou», assegura l’artista que, des de fa més de tretze anys, viu a Menorca.

L’exposició està formada per nou aquarel·les, de les quals quatre són rodones, la més gran de totes «Mujer enamorada de la luna» i les quatre restants tenen una mida menor. Es tracta d’una mena de figures humanes que parlen a la lluna, que Solís plasma amb la tècnica de l’aquarel·la, pel fet que, «em permet una lleugeresa que altres materials no tenen, poder treballar amb transparències, amb capes que sempre deixen veure la que hi ha més enrera, i una subtilesa per expressar aquest món de paraules sense so», assegura.

L’obra més gran es titula «Mujer enamorada de la luna».

El títol de «Conversaciones en la Luna» es deu al rebuig que l’artista sent d’un món cada vegada més sorollós i ple de violència, «com jo veia renou per tot el món, tothom crida i està barallat, no pots posar les notícies perquè fa por, ni pel·lícules perquè tothom s’està matant, és horrorós, per la qual cosa vaig pensar en la possibilitat de poder tenir una vida més tranquil·la, a Menorca, l’hivern és llarg i tranquil, però és molt polit, i de poder parlar com a persones seria tenir converses a la lluna. Serien paraules sense so, converses entre persones que no caldria que fessin servir el llenguatge, entendre’ns d’una manera tranquil·la, calmada, seria viure en un lloc molt més amable del que vivim», assegura.

Una de les obres exposades es caracteritza per ser rodona.

Exposicions

Aquesta és la cinquena exposició que Solís fa amb Thierry Bertrand i la tercera individual a Maó. A França, també ha exposat a la seu principal de la galeria a Île de Ré, a França. L’any passat va fer dues exposicions, la primera es deia «Homes i dones» i la segona «Azul», mentre que a Menorca va venir l’exposició «Azul-2.

El apunte

«Hernández Pijuan sempre va ser molt amable amb mi»

Pepe Solís, que als 22 anys es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, durant tres anys va tenir al pintor català Joan Fernández Pijuan com a director del departament de pintura a la facultat de Belles Arts. «Es tracta d’una mena d’hangar molt xulo que estava situat just darrere del Club de Polo de Barcelona, hi havia un espai molt futurista», assenyala. Quant a Hernández Pijuan, assegura que el coneixia molt i quan se’l demana com era «sempre dic que ell amb mi era molt agradable, en canvi, jo amb ell era un idiota, clar jo era un al·lot amb 21 o 22 anys i que em pensava que em menjava el món. Vam tenir una molt bona relació i em va felicitar quan el 1986 vaig fer la primera exposició a la Galeria Ciento, de Barcelona», conclou.

2 comentarios

user Humanista | Hace 4 meses

Molt be Pep!!!!

user buho | Hace 4 meses

Al lado de un Mascaró..............

Lo más visto