Es Mercadal -i Menorca, per extensió- ha tingut el privilegi de ser el primer territori de l’estat espanyol en què s’ha exposat una col·lecció de trenta-un monotips del prestigiós artista Max Neumann (1949, Saarbrücken, Alemanya), destacat representant de la figuració alemanya, que fins ara només s’havien pogut veure dues vegades al país natal de l’artista i una a Itàlia. Aquests monotips, juntament amb altres dos, il·lustren el llibre -portada inclosa- «Autorretrato de otro», de l’escriptor neerlandès Cees Nooteboom (la Haia, 1933), amb casa a Sant Lluís des de fa seixanta anys.
Aquests trenta-un monotips, és a dir, obres fetes amb una impressió única sense que se’n facin més exemplars iguals, han estat exposats en una de les cases del nucli urbà que aquest cap de setmana han participat en les VIII Vesprades d’Art des Mercadal. No obstant acò, no és la primera vegada que aquestes obres d’art han trepitjat sòl menorquí, donat que el 1992 van estar penjades durant l’estiu en les parets d’una casa de camp a Sant Lluís.
El 1992, la col·lecció de trenta-tres monotips fets per Max Neumann arribaven a la casa del poeta, novel·lista, assagista i Premi de les Lletres Neerlandeses Cees Nooteboom situada a la casolania des Consell, a Sant Lluís, la seva residència menorquina des de 1965 que encara conserva l’autor de llibres tan emblemàtics com «Cómo ser europeos», «El día de todas las almas», «El desvío a Santiago», «Lluvia roja» i «533 días», els dos darrers amb Menorca com a protagonista.
I per què fa trenta-tres anys aquesta col·lecció va viatjar des d’Alemanya fins a Menorca? L’objectiu era fer realitat un projecte editorial de Nooteboom i Neumann, «amb el compromís d’evitar tota descripció dels gravats, en què empra el color minio, i la meta d’aconseguir un llibre conjunt; els dibuixos no il·lustrarien paraules i les paraules no explicarien els dibuixos, havia de ser crear sense interpretar.», explica Claudia Amil Martín, una argentina que viu a Hamburg, filòsofa especialista en estètica i filosofia de l’espai, i vertadera artífex que menorquins i visitants hagin pogut gaudir de la contemplació dels monotips a la seva casa des Mercadal.
El resultat d’aquesta col·laboració entre l’artista alemany i l’escriptor neerlandès va ser el llibre «Autorretrato de otro. Sueños de la isla y la ciudad de antaño», publicat en neerlandès el 1993 i en castellà el 2013, en què Nooteboom amb prosa poètica expressa ficció i realitat de la seva infància i records de les seves estades a Menorca.
Claudia Amil assenyala que enguany ha estat la segona vegada que ha obert la seva casa a l’art en les Vesprades d’Art, la primera va ser el 2023 amb l’exposició «En movimiento», mentre que la d’enguany s’ha titulat «In uns» («En nosaltres») en referència al que hi ha a l’interior de la gent en un context com l’actual de guerra. «La nostra idea de les Vesprades d’enguany era mostrar alguna cosa d’on vivim a Alemanya, però que tingués una íntima relació amb l’Illa. Jo vaig conèixer Nooteboom en l’època de pandèmia del la covid-19 en un aeroport, havia llegit moltes de les seves obres, no només és un gran escriptor, sinó un gran poeta», relata Amil.
Generositat
La filòsofa argentina destaca la «generositat immensa» de l’artista Max Neumann al cedir la col·lecció dels monotips que fa seixanta-tres anys havia estat a Menorca a la casa de Nooteboom, excepte un que va desaparèixer en una exposició a Itàlia, per la qual cosa estaven íntimament relacionades amb l’Illa. «Vam escriure a Neumann explicant el que volíem fer i ens les va cedir per mostrar-les a Menorca donant-nos la llibertat d’exposar-les com volguessin, ens va dir que el lloc on les exposareu els dirà com ho poden fer. Amb la meva parella, que és arquitecte, vam veure que la casa ens demanava exposar-les totes. Ens va expressar la seva il·lusió que les obres tornessin a l’Illa, però sempre que la gent les pogués veure d’una manera pública», subratlla.
Quina cosa més lletja.