La mezzosoprano Ángela Lorite va néixer a Granada, però amb tres anys i mig va venir amb la seva família a Menorca per establir-se a Ferreries, per la qual cosa assegura que «em consider ferrerienca, no som d’on naixem, som d’allà on ens sentim». Enguany ha participat en el 25è concert Memorial Nofre Janer, del que va ser la impulsora, i a més també celebra que fa vint anys que es va professionalitzar en el món del cant.
Per què el 2000 va impulsar la Gala Lírica Memorial Nofre Janer?
—Quan era petitona anava a ca ses Monges, a Ferreries, i la meva germana Toñi feia feina amb la dona d’en Nofre Janer. Em venien a cercar al convent i anava a can Nofre, ell sempre em deia coses, em donava un caramel·lo, era un home molt carinyós.
De més grandeta, amb 20 anys, vaig decidir anar a estudiar cant al Liceu de Barcelona el 1996, va ser una aventura, perquè no sabia si servia o no. En Nofre sempre em deia «Angeleta, què? Quan vindràs a fer un concert a Ferreries?».
Finalment, va poder cantar a Ferreries?
— El 1999 jo encara començava a estudiar cant, en Nofre em va fer prometre que l’any següent faria un concert i així vam quedar. La mala sort va ser que el 1999 a les festes de Sant Bartomeu en Nofre va tenir l’accident amb el cavall i va morir. Per jo va ser un cop tan fort, però com que li havia promès, vaig xerrar amb l’Ajuntament i el 2000 vaig organitzar el concert.
En què va consistir aquella primera gala lírica?
—Vaig escriure la meva primera obra, jo he escrit algunes obres en l’àmbit pedagògic, de divulgació de la lírica, vaig contractar uns companys meus, un violoncel·lista i una pianista i la primera obra era «A Maria Callas», donat que som una fan d’aquesta cantant, consistia que l’esperit de Callas havia quedat atrapat en un teatre que en aquest cas era l’església de Ferreries i ella va contant anècdotes de la seva vida, en què es representen diferents àries d’òpera tot en pla còmic i divulgatiu. I es va representar as Mercadal, es Migjorn Gran i Ferreries, així va ser la meva primera gira a Menorca, així vaig fer el primer Memorial de Nofre Janer i vaig complir la meva paraula. Estic molt contenta dels 25 anys i ningú millor que el seu germà per continuar aquests concerts.
Quan va decidir que volia ser cantant lírica?
—Sempre havia cantat amb el cor a Ferreries, és una cosa que duia dintre des que vaig néixer, les meves germanes sempre diuen que jo primer cantava i després xerrava. Em van convidar a anar amb el cor de l’Orfeó Maonès a la temporada d’òpera de Maó, quan el mestre era Deseado Mercadal i allà vaig conèixer Joan Pons i un director d’orquestra del Liceu, que va insistir que havia d’estudiar, em va dir que tenia bon material, molts aguts i una extensió important, en aquells moments jo encara no sabia res, era una aficionada. Primer vaig fer la prova pensant que no me voldria en Deseado en el cor de l’Orfeó, quan vaig fer la prova tremolava com un quissó, però van dir «aquesta la volem». Ma mare va dir «no et llevarem l’estudi perquè d’aquí a dues setmanes tornaràs a ser a ca nostra», l’estudi va quedar per anar-hi de vacances [riu].
Els seus pares li van pagar la carrera?
—No podien, érem set germans, una vegada a Barcelona vaig cercar feina per poder pagar els estudis de cant, que són molt cars, fent de tècnic superior de medi ambient amb què em guanyava les garroves i pagar la carrera. Tenc el superior de cant del Liceu amb notes notables.
A més de cantar, també ha escrit diverses obres.
—Vaig començar a escriure alguna obra, com «El conte de l’òpera», una obra infantil que em contractaven diferents teatres i auditoris i els matins venien diferents escoles, m’aixecava a les sis del matí, posava els estris i vestuaris dins el cotxe, a les nou i mitja començaven la primera funció i a les onze la segona, venien grups de 500-600 fillets cada torn, ens ho passàvem genial.
En què consistia el conte?
—Era molt divertit, era un conte en que jo entrava dins un edifici abandonat i cantant i treient la pols d’un faristol aquest es despertava, també la partitura i cada element del teatre abandonat li contava com funcionava el teatre, qui era la diva, el tenor, la partitura, jo podia assajar una mica diferents àries i elements de l’òpera, amb la participació dels fillets. Així vaig començar en pla amateur.
A poc a poc anava consolidant la seva carrera.
—Sí, el 2005 el cor de l’òpera de Sabadell em dona una beca per dur la corda de mezzo, vaig fer diverses produccions. Un dia em van dir que no servia per al cor, jo vaig pensar que em feien fora, no respirava, però em van dir que jo havia de cantar com a solista, i vaig pensar, i ara què? Jo comptava amb els doblers de la beca i em va oferir un paper de sarsuela, la Beltrana, és un paper difícil de mezzosoprano, amb una tesitura molt endimoniada, té molts breus i molts aguts, se’n va de cap a cap, em va demanar si l’havia cantada i jo li vaig dir que sí [riu] i em va agafar.
I com va anar?
—Era una coproducció d’Amics de Sabadell amb una productora de Madrid, vaig debutar amb la Beltrana de «Doña Francisquita» amb tres assajos a Amics de l’Òpera de Sabadell, el tenor em va venir a escoltar i em va dir «tu ets una gran Beltrana» i jo li vaig contestar «he acabat els estudis i estic començant», em va donar alguns contactes de Madrid que treballaven per tota Espanya i així va començar la meva carrera. Vaig telefonar, vaig fer algunes audicions, es veu que vaig agradar. El 2005 vaig anar a Madrid, fa 20 anys que vaig començar a cantar de forma professional cantant a tota Espanya, amb un any vaig cantar com a vuit o nou títols.
Diu que té un doble repertori, per què?
—Tenc un repertori de mezzo i també de soprano dramàtica, les dues coses, tenc una veu amb molt de registre vocal, tenc quasi quatre octaves, no hi ha moltes persones que tenguin aquesta tessitura, l’habitual són tres octaves i ja és molt; per açò vaig poder cantar papers de soprano dramàtica.
Quines òperes ha cantat?
—De les primeres òperes que vaig cantar va ser amb Celso Albelo a Madrid, vam cantar «Rigoletto», quan ens vam conèixer ell feia temps que cantava i jo acabava de començar, vam tenir moltíssima sintonia. He cantat amb grans professionals que a més són gent senzilla.
Altres actuacions destacables?
—El 2017 vaig debutar al Liceu de Barcelona, entre 2017 i 2022 vaig cantar al Palau de la Música de Barcelona, he fet moltíssimes vegades el paper de «Carmen», Flora de «La Traviata», el «Rèquiem» de Mozart i el «Rèquiem» de Verdi, entre altres.