Els Fosquets de Lithica van posar el toc dramàtic el passat diumenge. Com cada any a finals del mes d’agost el Festival d’Estiu de les Pedreres de s’Hostal el dediquen al Dia del Laberint, on al racó escènic del Laberint Minerals hi hagué teatre en castellà amb l’obra «Yo, Odiseo», una obra escrita i dirigida per Carlos Garrido i interpretada pel polifacètic actor ciutadellenc Rodo Gener, que executà, en un llarg monòleg, sobre el drama i les aventures d’aquest heroi de la literatura èpica de l’antiga Grècia, en el seu retorn a Ítaca.
Rodó Gener té una traça especial per aquests tipus de monòleg. Han estat moltes les representacions teatrals en què ell sol ha omplert l’escena. Al racó del Laberint, Gener encarnà Odisseu (Ulisses en llatí), l’heroi i rei d’Ítaca, fou requerit per participar a la Guerra de Troia en la missió d’alliberar Helena, que havia fugit amb Paris. Les peripècies narrades conten els fets, les situacions, la desesperança i la voluntat d’Odisseu de tornar a la seua terra, amb la família i la seua gent. Fuig dels privilegis dels deus, tot i les ofertes per esdevenir immortal i roman fidel a la seua consciència de mantenir-se un ésser mortals, com els seus, amb els qui s’equipara, els seus homes, que l’acompanyen en les aventures, «no em segueixen perquè em tenguin por, sinó perquè em tenen afecte», digué Odisseu.
Sortit dels dies de guerra a Troia, emprèn viatge de tornada capa Ítaca, però tot el trajecte se li fa un infern. Després de sortejar un tempesta orquestrada per Zeus, es troba al país dels ciclops, els gegants amb un sol ull. Per intentar fugir d’un d’ells, Polifem, que es menjava els seus soldats, Odisseu li clavà una estaca a l’ull. El fet irrità el seu pare, Posidó, Déu dels Mars, el qual el persegueix. Llavors, amarrat a l’illa d’Eae, es troba amb la reina Circe, una maga fetillera que converteix tots els homes d’Odisseu en porcs. Ell aconsegueix evadir la seducció de Circe i li concedeix marxar però no sense visitar l’inframon, l’avern, on li dirien com seria el seu trajecte. Allà es troba sa mare, que li recomanar tornar a casa. Després es va trobar a la nimfa Calipso, la qual governava l’illa d’Ogígia. Aquesta li va oferir la immortalitat si es quedava amb ella. Odisseu hi va renunciar: «no vull ser un rei immortal, sinó un home com ells», referint-se als seus.
Tots els calvaris, desventures, drames i angoixes sofertes per Odisseu durant el llarg viatge de tornada a la seua Ítaca, que va durar molts anys, van ser representats el passat diumenge de forma brillant pel protagonista del Laberint. Rodo Gener demostrà un cop més l’ofici i la destresa per mantenir, durant una hora, un públic atent, callat i patidor dels mals que assajaven l’heroi de la mitologia grega. El to dantesc de les vivències, l’afectació fet drama, l’horror expressat al rostre, les mirades perdudes dins la foscor del marès; el silenci i les pauses per endinsar a l’ànima de l’espectador cada sentiment, deixaren una extraordinària actuació d’un Rodo rodat en mil batalles escèniques. Un meravella. Teatre del bo! I, naturalment, l’ovació ben corresposta.