El llicenciat en Història Moderna per la Universitat de Girona i especialista en el món mediterrani al segle XVI, Josep Pellicer Pons, acaba de publicar «Barcelona, Menorca, Istanbul, 1558», un llibre en què desmitifica els herois durant l’assalt turc a Ciutadella a mitjan segle XVI i, a més, circumscriu aquest episodi històric en el context internacional de l’època. El llibre, que ahir va ser presentat a la Fundació Rubió, a Maó, per Rafel Pellicer Bosch, membre del Consell Assessor del Cercle Artístic de Ciutadella, ha estat editat per la Fundació per a Persones amb Discapacitat de Menorca. Avui, a les 20 hores, serà presentat al Cercle Artístic.
Vostè ja ha publicat diferents llibres sobre l’assalt turc a Ciutadella del segle XVI i el que l’envolta, quina és l’aportació del nou llibre?
—La desmitificació d’una sèrie de suposats herois que van lluitar fins a la darrera gota de la seva sang per la defensa de Ciutadella i Menorca, crear mites és una cosa normal a partir del romanticisme, cada regió, cada poble, necessita uns herois. Començant per virrei del Regne de Mallorca, Guillem de Rocafull, que era un delinqüent normal i corrent.
Per què l’armada turca, que anava cap a Barcelona, acaba a Ciutadella?
—La flota arriba a Marsella i els seus aliats marsellesos els diuen que la pesta que havia començat al nord del Marroc ha avançat tota la costa fins a Girona i, per tant, Barcelona dels 40.000 habitants que tenia en queden 10.000, tots els altres els que poden fugen; per açò, de cap de les maneres l’almirall Piali pot anar a Barcelona perquè pot infectar la seva armada de pesta, l’únic que faria seria traginar aquesta epidèmia a l’Imperi otomà, tampoc van a Mallorca perquè té una relació molt continuada amb la península; per açò venen a Menorca.
Què van fer durant la seva estada a l’Illa?
—Hi ha una qüestió tècnica important i és que els barcos de l’armada necessiten anar a repostar especialment aigua, perquè enmig de la mar la mort més terrible és morir de sed, no de fam, han d’anar fent escales per aiguar, és a dir, per carregar els barrils d’aigua. Per altra banda, moltes de les galeres que són acabades d’estrenar, n’hi ha unes quantes que tenen un parell d’anys, fer una rascada de fons i repintar d’aïllant, que era una mescla de seu de be i quitrà. Arriben aquí i el que fan és ben ressecar les galeres i les pinten una altra vegada. Els dies que estan aquí aprofiten per fer aquestes feines de manteniment, que eren les feines normals de l’època.
Maó el 1535 i Ciutadella el 1558 van ser per als turcs objectius relativament fàcils, per què?
—A Menorca durant 150 anys les rendes reials, el que noltros entenem com a hisenda i registre de propietat, està privatitzat, vol dir que el governador de l’Illa no té doblers per invertir en res; per tant, Barbarrosa ve a Maó, però al davant no hi ha ningú, ve aquí, sacseja, se’n va i s’ha acabat. Anys més tard, quan venen a Ciutadella passa el mateix, no hi ha inversió, no hi ha infraestructura, perquè durant 150 anys, començant pels governadors, s’han dedicat a robar tot el que hi havia per robar. Per açò, la princesa Joana, germana de Felip II que es va casar a Anglaterra amb la seva tia la reina Maria Tudor, tot aquest període fa de reina d’Espanya, quan ella veu la situació de Menorca, el primer que diu és que s’ha de capgirar la situació i que no pot ser que el primer lladre sigui el governador de l’Illa.
Com era en aquesta època la vida a Menorca?
—Durant 150 anys Menorca va ser una illa de pirates, molts, i qualque corsari, molt poquets, el port de Maó era ideal per dedicar-se a la pirateria, les grans fortunes que veim a partir de 1550 pràcticament són maonesos o d’origen maonès, pel fet de tenir molt fàcil anar amb el vent a Marsella o les boques del Roine i robar tot el que surava. El més important és comprendre com era la vida de l’illa, una illa pobra, que no té rius, no té aigua i que la gent havia de sobreviure. A més, noltros només coneixem les històries de la gent rica, no de la gent normal i corrent, com el sabater, el pagès o el pescador. Els reis han d’invertir molts diners a Menorca perquè la gent no se’n vagi i, per açò, entre les ordres que dona la princesa Joana hi ha l’obligació que totes les finques tenguin una quantitat mínima de bestiar, el bestiar de mota, que no es pot moure per res, tot el que es produeix de més de la base de mota el propietari podrà vendre, fer el que vulgui.
En el llibre també tracta sobre la Santa Inquisició, per què?
—Per agraïment a l’historiador Andreu Murillo, amic meu, la seva il·lusió era fer la tesi de llicenciatura sobre aquesta institució tan important, però mai li van deixar consultar cap documentació. Per aquest motiu, el primer llibre que publica el Consell insular, i ell com a conseller de Cultura, va ser precisament «Menorca davant la Inquisició».
A més hi ha capítols dedicats a Colón, el Coliseu, Sud-amèrica, entre altres.
—Perquè no he volgut centrar-me només en el fet històric de l’assalt el 1558, sinó que el lector tengui també unes informacions històriques de com era el món en aquell moment, hi havia altres coses importants com, per exemple, les malalties que noltros vam traslladar al continent americà. Colón va tenir molta més importància perquè l’Imperi espanyol va tenir l’entrada de doblers com mai ningú havia somniat.
manu menorcamenudo retardo llevas