«Ana Capó, fotografiant la foscor» és el primer documental a Espanya que aborda la fotografia emocional i terapèutica com a eina de salut mental i resilència, que produït per Indiana Studio, de Barcelona, es va estrenar amb gran èxit d’assistència i crítica de públic el passat dissabte a l’Orfeó Maonès. «L’estrena del documental va ser espectacular, perquè com a creador estàs mol dins el projecte i vols que quedi d’una manera perfecta, professional, creus que la història està ben muntada i explicada, però necessites veure quin retorn dona la gent», assegura el codirector David Blanch juntament amb Lydia Ruiz.
El documental conta la història de la fotògrafa maonesa Ana Capó, especialitzada en nadons i embarassades, i destacada jugadora federada de futbol sala, el 2015 va veure la seva vida truncada arran d’una fractura triple als ossos inferior de la cama esquerra durant un entrenament. La lesió una vegada operada va derivar en un sudeck, és a dir, en una condició crònica que la va deixar incapacitada durant any i mig, portant-la a una depressió profunda.
Iniciativa
El 2020, en plena pandèmia, David Blanch, va muntar la productora Indiana Studio «amb l’objectiu de donar veu a persones anònimes, que tinguessin històries extraordinàries, sempre m’han agradat aquestes històries de persones en una situació complicada que transformen i li troben un sentit. Un company de la productora, fotògraf Ramon Forns, em va dir que havia estat a Menorca i havia conegut a Ana per tema fotogràfic que li va explicar la seva història. Vaig pensar que la veu d’Ana s’havia d’amplificar, perquè és una història molt potent i molt interessant. El 2021 vam fer videotrucada i Ana va acceptar fer el documental, ens va fer especial il·lusió perquè ens va comentar que abans li havien proposat dues vegades fer-lo i havia contestat que no», assenyala.
És un documental, amb una durada de 63 minuts, cent per cent altruista que l’han finançat amb recursos propis. Inclou testimonis de participants dels seus tallers, familiars, professionals de la salut, la fotografia i l’esport que aporten una mirada plural sobre la seva història. El documental vol trencar estigmes, visualitzar la salut mental i mostrar el poder de l’art i l’esport com a eines de superació i transformació personal.
El setembre 2021, l’equip tècnic va fer el primer viatge fins a l’Illa i la seva labor en un cap de setmana va ser «com si fóssim unes persones que treballaven amb Ana per tenir l’experiència des de dins», apunta. El 2022, l’equip no vam poder viatjar a l’Illa per motius de feina i el març 2023 va començar el rodatge amb una entrevista principal amb Ana, a més de recursos. El segon viatge va ser l’abril de 2023 per entrevistar a les persones que surten al documental. «Vam començar a fer un primer muntatge i l’octubre de 2024 ja el teníem quasi tot embastat, vam veure que faltava material de recurs i vam fer un tercer viatge en què també vam gravar la veu en off d’Ana», assegura.