Ferran Joanmiquel Pla (Girona, 1975) és el guanyador del Premi Born 2025, que entrega el Cercle Artístic de Ciutadella. El dramaturg ha obtingut, a més, el guardó en la cinquantena edició del certamen, amb «Solitud dels cossos celestes», una obra atrevida de gran solidesa dramatúrgica, que l’autor confia que s’estreni l’any que ve mateix i que, segurament, serà l’obra que es representarà en la cerimònia del Premi Born 2026.
El veredicte del jurat es va conèixer aquest dissabte vespre, en la gala de lliurament al Teatre des Born. Era una edició especial, 55 anys després de la primera convocatòria d’un concurs que és reconegut com el més destacat de l’Estat espanyol. Segurament per açò l’autor reconeixia que guanyar el Premi Born esdevenia «el meu somni fet realitat».
«He somiat mil vegades estar aquí i poder, algun dia, arribar a guanyar aquest premi», admetia Joanmiquel, qui no amagava que «sento un gran honor i estic molt agraït» pel reconeixement. «Estic especialment satisfet» per rebre l’estatueta amb «una obra en la qual intentes abocar el millor de tu mateix i allò més honest», perquè «és un gran reflex del moment que estic vivint ara mateix, com a pare, a nivell familiar».
L’any que ve s’estrenarà
L’escriptor anuncià que «La solitud dels cossos celestes», «si tot va bé, l’any que ve es produirà i s’estrenarà», probablement a l’octubre, i tot seguit, segons expressaren des del Cercle Artístic, s’intentarà que es pugui representar en la gala de lliurament de l’any que ve.
«Si tot va com ha d’anar, [l’obra] ja té novia, un grup d’actrius d’una companyia gironina que la vol tirar endavant», avançà.
Com exposà el director i professor de teatre català, aquesta peça gira entorn de tres germanes que perden la seva mare i s’han de trobar per veure com continuar endavant. «És una obra que parla, sobretot, de les mirades que heretem dels nostres pares i mares, de les maneres d’entendre el món i de veure la vida». Però també xerra «de nosaltres, com pares i mares, quin tipus de visió i de mirada estem traslladant als nostres fills».
La història gira al voltant del «gran personatge central, absolutament absent, que és la mare», ja que les trames que impliquen les germanes tenen a veure amb la seva absència. «Era una mare aspra, amargada, amb una visió de la vida molt negativa, fosca, gairebé apocalíptica», la qual marcà les seves descendents, condicionant la seva manera d’entendre la vida, fins i tot a l’hora de decidir si volien ser mares o no.
El jurat del certamen estava format per la guionista i directora argumental de sèries, Eulàlia Carrillo, el dramaturg i director teatral Josep Ramon Cerdà, i el dramaturg, professor de teatre i guanyador del Premi Born 2019, Ricard Gàzquez. I van destacar, precisament, la intensitat emocional del text, la coherència estructural, la solidesa de la construcció dels personatges i la creació d’una atmosfera d’intimitat sostinguda. Igualment, posà de manifest el «domini evident de les convencions dramàtiques», la sensibilitat, els matisos lingüístics i la riquesa expressiva, d’una proposta escènica que considera «atrevida i de gran solidesa dramatúrgica».
L’obra guanyadora va ser finalista juntament amb tres més, «Insectes», «Los privilegios» i «Alger227», seleccionades entre les 116 creacions presentades al concurs, de deu països diferents.
Lliurament
Feta la lectura de l’acta del jurat per part de les secretàries del Premi Born, Lina Pons i Joana Riudavets, i exposades les motivacions del jurat per concedir el guardó, el president del Cercle, Pere Bagur, reivindicà certàmens com aquest, «no anam sobrats d’idees, i propostes que mouen consciències», i això permet el premi, «premiar propostes que ens arribin, que ens commoguin». Així, Bagur felicità Joanmiquel, agraint «la teva contribució a la cultura, tant de bo la Musa que t’emportes de Ciutadella t’inspiri nous projectes».
En el cinquantè aniversari, Bagur recordà la valentia de la directiva presidida per Sergio Pons Fedelich que creà el Premi Born el 1970, per «fer una passa més en la promoció de la cultura» i en «temps difícils per a la cultura, limitada i fortament vigilada pel poder». Tasca que han mantingut totes les juntes posteriors, també l’actual, que Bagur presideix fa poc.