El professor de recerca de l’Institut d’Història del CSIC, Eduardo Manzano Moreno, va oferir el passat divendres la conferència inaugural del curs 2025-2025 de l’Ateneu de Maó que, amb el títol «Una diversitat monumental. El passat d’Espanya vist a través de llocs i cultures», va proposar una relectura del passat per subratllar la importància de la diversitat històrica a partir de les empremtes monumentals com a actiu que s’ha tingut menyspreat. No obstant açò, Manzano va fer una autocrítica en reconèixer que, tot i la investigació feta en els darrers quaranta anys, no s’ha sabut transferir aquest coneixement a la societat en general.
El professor Eduardo Manzano va assegurar que la Constitució espanyola de 1812 recollia que la nació espanyola era la reunió de tots els espanyols d’ambdós hemisferis, explicitant la península Ibèrica, els arxipèlgs balear i canari, les possessiOns a Àfrica, els territoris d’Amèrica septentrional i meridional, a més d’Àsia amb les illes Filipines. «Una dècada després d’aquesta fortíssima afirmació del que era Espanya comença el procés d’independència americana i tot açò se’n va pel desguàs de la història. Sembla que en aquells moments no va tenir molta transcendència, senzillament es perdien territoris, però per al país degué ser molt fort veure’s desproveït dels recursos que es remetien de les colònies», va assegurar.
Manzano va assenyalar que després de perdre les colònies americanes i la victòria a la Guerra de la Independència, Espanya es va reinventar com una nació amb una història d’unitat política i religiosa, subratllant el paper del periodista, historiador, polític i escriptor satíric Modesto Lafuente Zamalloa, que va viure en la primera meitat del segle XIX, com a autor de la monumental «Historia General de España».
En aquest sentit, el conferenciant va afirmar que Lafuente «va assenyalar que el protagonisme no havia estat dels reis ni de l’Església, sinó de la nació espanyola que, de cop i volta, té un relat que quasi diria que s’ha mantingut fins als nostres dies. Un discurs que es va posar al servei de la construcció de l’estat liberal de llavores, amb gran resistència de l’Antic Règim, però que no tenia en compte la diversitat que hi ha en aquell moment, es centra en Castella i obvia la resta de territoris del país».
Immigració en l'actualitat
Manzano va referir-se a la revista «Panorama social», de la Fundación de las Cajas de Ahorros (Funcas), per assegurar que actualment la immigració ha deixat de ser un fenomen conjuntural per convertir-se en un component estructural de la societat espanyola, en arribar al 36 per cent en menors de 20 anys i el 39 per cent en menors de 5 anys. «Em preocupa quina història d’Espanya els oferim, darrerament assistim a una ofensiva generalitzada que defensa que la vertadera història és l’escrita per Modesto Lafuente en el segle XIX, el de la Reconquista i de l’Imperi espanyol i, per contra, la història d’al-Àndalus no és part de la història d’Espanya», va afirmar.
El conferenciant va qüestionar el fet que en el cànon de lectures de les escoles encara figura Leandro Fernández de Moratín o Gonzalo de Berceo, però no els filòsofs i poetes el mallorquí Ramon Llull o l’andalusí Ibn Azm. Estic molt content de l’enorme treball de recerca que ha fet aquesta generació d’arabistes, historiadors i arqueòlegs, però hem fracassat perquè no hem aconseguit transmetre aquest coneixement a la societat».
Es innegable. Aunque algunos todavía sueñen con reconquistar e imponerlo. Pero, es eso HISTORIA.