Una conferència sobre el balanç historiogràfic de la dictadura 50 anys després de la mort del general Francisco Franco, a càrrec de l’historiador i professor de la UOC Jaume Claret, inaugurarà el pròxim 7 de novembre les I Jornades d’Història Contemporània organitzades per l’IME, que enguany tractaran durant dos dies «El franquisme a les Balears (1936-1975)». Aquestes jornades, en què participaran una vintena d’investigadors de Menorca i Mallorca, compten amb la col·laboració de la UIB i el Ministerio de Política Territorial y Memoria Histórica.
Les jornades dedicades a la història del franquisme a les Balears estan estructurades en cinc sessions. La primera, que anirà de polítiques de memòria, seguirà a la conferència inaugural de Claret, amb la participació de Josep Pons Fraga que tractarà del silenci durant el franquisme sobre els diputats menorquins Teodor J. Canet i Tomàs de Salort assassinats durant la Segona República; Miquel López sobre les polítiques de memòria a Menorca entre 1929 i 1945; Simón Gornés i Carlos de Salort sobre la gestió dels espais protagonistes de la guerra civil i el franquisme a la Mola; i Cristina Rita sobre la utilització i el control del patrimoni històric de l’Illa durant el primer franquisme.
El dia 8 de novembre, l’historiador David Ginard començarà amb una ponència sobre les resistències clandestines a Balears de 1939 a 1948, que anirà seguida de dues sessions més, la primera dedicada als moviments polítics i oposició al franquisme. Participaran Mateu Morro que parlarà de les plataformes anticapitalistes a Balears; Adrián Baranda sobre l’anarquisme de Mallorca; Beatriz Sánchez sobre l’oposició progressista a Menorca entre 1965 i 1975; Josep Martínez sobre el PCE del tardofranquisme fins a les eleccions de 1982; i Miquel Vidal sobre cultura i identitat antifranquista a Mallorca al final de la dictadura. A la segona sessió matinal, sobre control social, educació i gènere, Rafel Mas, Pere Fullana i Sergi Moll tractaran sobre l’educació no formal i la socialització juvenil en els entorns catòlics; Marina Castillo sobre la Secció Femenina i el món en clau de gènere a Mallorca; i Marc Pons sobre l’escoltisme a Menorca.
El capvespre, continuarà amb la sessió sobre repressions múltiples, amb Maria Eugènia que parlarà dels camps de concentració a Menorca; Carlos de Salort i Simón Gornés sobre la Penitenciaria de la Mola entre 1936 i 1969; Margalida Roig sobre les estratègies de Falange en la sanitat a Mallorca; i Miquel A. Pons sobre Donya Milagros. La darrera sessió tractarà sobre discursos i propaganda amb Miquel A. Pons que parlarà de la publicació falangista «Palma»; Andrea Florit sobre la quotidianitat festiva durant el franquisme; i Isabel Rodríguez Anglada sobre el No-Do com a font d’informació audiovisual a Menorca.
Nova línia de feina
La coordinadora científica de l’IME i membre del comitè organitzador de les jornades, Marta Jordi, va destacar ahir la creació d’una nova línia de feina de l’IME sobre la història contemporània, que enguany comença amb aquestes jornades sobre el franquisme a Balears, perquè es consolidi com un espai genèric de reflexió, debat i recerca sobre aquest període de Menorca i des de Menorca, ampliant-se cap a les altres illes. Jordi va subratllar que una de les característiques de les jornades és la presència d’investigadors joves i altres veterans, a més de ser de diferents àmbits del coneixement, fet que aporta una major riquesa a l’intercanvi científic.
Que originales , es un tema poco " explicado "