Més de setanta persones van assistir ahir a la primera sessió de la I Jornada d’Història Contemporània dedicada a l’anàlisi i debat sobre «El franquisme a les Balears (1936-1975)», organitzada per l’IME amb la col·laboració de la UIB i el Ministerio de Política Territorial y Memoria Democrática, que es va encetar amb la conferència inaugural de l’historiador i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Jaume Claret, que va oferir un balanç historiogràfic de la dictadura franquista.
Després de la presentació de la I Jornada d’Història Contemporània pel president del Consell Científic de l’IME, Josep M. Quintana, i la cap de la Secció d’Història i Arqueologia, Amalia Pérez-Juez, que van destacar l’acte com un espai exclusivament científic i de recerca, no de debat polític, Jaume Claret va mostrar l’evolució del coneixement sobre el franquisme i la forma de fer història, i el paper que la disciplina històrica hauria de jugar en un món ideal en una societat que vol ser democràtica i conscient del seu propi passat.
Tret fonamental
En aquest sentit, Claret va assegurar que com la bibliografia és immensa, s’havia centrat molt en l’evolució dels estudis sobre la violència, que va ser un tret fonamental i fundacional de la dictadura, donat que Franco va arribar al poder través de la força i de fet va morir el 1975 amb unes condemnes a mort signades poc abans. «És important el tema de la violència, a diferència d’altres règims contemporanis com poden ser l’italià o l’alemany, Franco arriba al poder després de tres anys de guerra, és a dir, li costa tres anys vèncer la resistència de la II República. Ho dic perquè a vegades tenim una facilitat de menyscabar la nostra posició, hauríem d’estar relativament orgullosos que aquí s’aguantaren tres anys una guerra contra un règim que té suport tant d’Alemanya com d’Itàlia», va afirmar.
Claret va assegurar que a l’inici des del poder es va impulsar una interpretació de la violència que ha de servir per justificar l’aixecament militar i d’alguna forma consolidar el poder. «Hi ha una lectura teològica, és a dir, no hi havia més remei que donar un cop d’Estat, la II República es caracteritza com si fos l’etapa prèvia al que seria la guerra i després la dictadura, es fa una justificació a posteriori, ells no són els revoltats, sinó que ho són els altres, i es crea la causa general que és un intent de trobar formes de jutjar els que havien estat fidels a la II República i l’actuació per part de les tropes franquistes es cobreix amb la idea de la causa nacional i la cruzada», va assegurar.
Claret va destacar tres nous camins d’investigació del franquisme, com són la violència qualitativa, amb el càstig als vencuts, sotmetre els indecissos i premiar els addictes; la violència no evident, que deixa un registre desigual i afecta el món urbà i el rural, a més de les dones; i la violència dels botxins o perpetradors, amb els que disparen i els que fan les llistes.
"Dignificar a las víctimas de la Guerra Civil, implica reconocerlas a todas en ambos bandos. Y quede claro que cuando hablamos de víctimas, que las hubo muchas en las dos zonas, no nos referimos a criminales ejecutados, que también abundaron, como es el caso, por poner otro ejemplo, de García Atadell “un tipografo del PSOE estrechamente relacionado con Indalecio Prieto” según escribe Cesar Vidal en la pág. 107 de su obra “Checas de Madrid. Las Cárceles Republicanas al Descubierto”. García Atadell dirigía la checa instalada en “un hotel incautado sito en el número 1 de la calle Martínez de la Rosa... La checa de García Atadell demostró una eficacia extraordinaria a la hora de realizar incautaciones de bienes económicos... El numero de asesinados en la checa socialista fue muy numeroso... A finales de octubre de 1936, su dirigente, acompañado de dos chequistas llamados Luis Ortuño y Pedro Penabad, decidió abandonar Madrid con todo el dinero y las alhajas que pudo llevar consigo.” Capturados por las fuerzas nacionales: “se les sometió a un proceso llevado a cabo por un tribunal militar. Hallados culpables de numerosos crímenes, fueron condenados a muerte y ejecutados.”"