La glosadora ciutadellenca Maria Marquès, de 31 anys, és la guanyadora de l’XI Torneig de Glosa des Migjorn Gran, competició que es va celebrar el passat dissabte i que va comptar amb una vintena de participants. Marquès és fisioterapeuta, fins ara havia fet feina en l’àmbit assistencial a Insalud, però enguany està treballant a l’Escola d’Adults donant el certificat de professionalitat del mòdul sociosanitari.
D’on li ve la seva afició per la glosa menorquina?
—Des de fa cinc anys, va coincidir amb la mort de mon pare durant el confinament per la pandèmia de la covid-19, ell va tenir un procés de càncer i vaig voler recopilar les gloses que ell sabia de memòria, ell surt del camp, no era glosador, però sabia moltes gloses de memòria. Va ser a partir d’aquí que vaig despertar el meu interès per la glosa, li vaig dir que les havíem d’escriure perquè no es perdessin.
Quan i amb qui va començar a aprendre la tècnica de la glosa?
—També va ser aquell any en què es va morir mon pare, llavors vaig començar a glosar i a sonar amb guitarra. Vaig coincidir amb una filla del glosador Moisès Coll en una feina i em va dir que son pare els fosquets tenia un grupet amb dos jovenets que comencen a glosar, hi vaig anar, va ser en Moisès que em va obrir les portes de ca seva. Paral·lelament, anava as Castell, a Sa Sínia, o ens trobàvem esporàdicament i també glosaven en ple confinament, el que aprenia una mica a can Moisès m’amollava allà a cantar, les primeres gloses van ser allà.
Digue’m que en Moisès ha estat el seu mestre en el món de la glosa.
—En Moisès sempre m’ha ajudat molt, m’ha donat molt de coratge per aprendre a cantar gloses, li estic eternament agraïda.
Un aprenentatge que ha fet amb constància, no?
—Primer, a can Moisès hi anava una setmana, a lo millor l’altre no, hi anava quan podia. Llavors, vaig començar a anar als glosats, feia els cinc minutets darrers, quan acabava els glosats en Moisès em convidava a cantar, jo sortia a fer les darreres gloses o a saludar al públic i, a poc a poc, anava glosant una miqueta amb més de temps, llavors feia mig glosat, un altre dia més estona, anant d’un àmbit menys formal a un altre que ho era més, fins que vaig glosar tota l’estona.
Quan va ser que va participar per primera vegada en un glosat en públic?
—Va ser el 2021 a la plaça des Pins, a Ciutadella, era un glosat des producte local de Ciutadella, me’n record que va ser una mica complicat perquè vaig perdre una mica el to, però ho vam treure a llum. Després vaig anar agafant confiança i vaig anar glosant per tot. Allà on m’han convidat hi he anat, sempre que he pogut i ho he tingut bé, he anat per tot, per tot m’he apuntat per glosar.
Des de fa un poc més de vint-i-cinc anys, quan va sortir a glosar na Pilar Pons, la presència femenina s’ha anat incrementant, quantes glosadores hi ha ara a l’Illa?
—Actualment, som quatre glosadores menorquines que cantam en públic, Margalida Adrover i Annabel Villalonga, que viuen a Mallorca, i Aurora Brullet i jo mateixa.
Amb quin glosador o glosadora li agrada més fer un glosat?
—Entre noltros sempre hi ha algun amb qui tens més confiança, també és ver que conèixer la persona amb qui gloses te dona molt de joc, però a l’hora de sentir-nos còmodes crec que tots ho feim fàcil. Per altra banda, tenim una consigna i és que quan anam a un glosat i la gent demana qui glosa, no ho solem dir, la gent ha d’anar a escoltar a tots els glosadors i glosadores.
De quants mots prefereix fer les glosa?
—Tu pots crear una glosa de sis, set o vuit mots, també hi ha que la fa de cinc, quan passa de vuit mots ja és poesia i quan en té quatre ja és una quarteta, una cançó. Jo sempre solec fer la glosa de vuit mots, dues estrofes de quatre. Al final, el nombre de mots és una mica com t’acostumes a glosar, com et sents còmode, una de sis mots pot ser més complicada que la de vuit, a vegades una rima et pot complicar la glosa.
En quants dels onze Tornejos de Glosat des Migjorn Gran ha participat?
—Aquest és el segon Torneig de Glosa en què particip, el primer va ser fa tres anys i vaig quedar tercera, per circumstàncies no havia pogut anar-hi a cap altre.
Ha estat un Torneig complicat? Com han anat les diferents proves?
—Cada prova té la seva dificultat, els condicionants potser alguns s’adapten més a tu o tens més coneixement, has de mantenir la confiança amb tu mateixa i controlar els nirvis, si et toca un tema un poc més dificultós et fa fallar la glosa o que el públic no hi entri.Al final tot és el públic, sempre dic el mateix, glosar en aquest torneig és sort i que el públic capti les gloses.
Quants glosadors van passar a la fase classificatòria i final alSaló Verd?
—A la darrera prova de la primera fase al Bar Peri vam ser vuit glosadors i glosadores, dels que sis van anar a la final al Saló Verd, i finalment en van quedar tres: Marc Barceló, de Ferreries, Sergio Vinent, de Maó, i jo mateixa.
Com va viure la final? S’esperava guanyar-la?
—Ho vaig viure d’una forma bastant intensa, perquè tant en marc com en Sergio fa anys que glossen, tenen una glosa molt sòlida. Vaig pensar que arribar a la final ja havia estat una recompensa, per jo ja era un premi poder glosar amb ells a la final.
En què va consistir?
—La prova final va tenir una característica i és que tots tres teníem el mateix condicionant, mentre un glosava els altres dos estaven fora per no escoltar la glosa. El condicionant era que imaginéssim que érem un nàufrag, que sabíem que hi havia mala mar per arribar va Menorca i que potser no arribaríem vius, havíem de deixar una nota escrita de comiat en glosa.
Per acabar, ens pot repetir la glosa guanyadora?
—«No sé si tindré prou salut/ o si arribaré encara de dia/ si ses forces no hauré retut/ o si tindré prou energia/ gràcies per sa companya cada moment, cada minut/ només en haver-vos conegut/ jo ja he tret sa loteria».
Enhorabona! Una artista