Anselm Barber publica 'Profetes de silencis: «Són dones que es rebel·len contra el seu temps»

Anselm Barber publica la seva primera novel·la, «Profetes de silencis», una sèrie d’aventures i intrigues al llarg de tres moments de la història de Menorca que els uneix un lligam i il·lustra al lector d’un dels problemes més actuals, com és l’actitud individual davant la comunicació. El llibre, que ha estat imprès als obradors de Gràfiques Menorca, serà presentat el pròxim dia 11 de desembre, a les 19.30 hores, a la Sala d’Activitats Ciutadanes de l’Ajuntament d’Alaior, en què l’autor estarà acompanyat de Llorenç Petrus, Pere Gomila i Laurecia Seguí.

Aventures i intrigues de tres èpoques històriques de Menorca amb la dona com a protagonista, com se li va ocórrer aquest llibre?
—Són tres èpoques que m’encanten, que d’alguna manera he viscut, he estudiat o he analitzat, com la postguerra, tots els records que mon pare em va transferir i també la família de ma mare que va ser una família represaliada; el tema del Castell de Santa Àgueda sempre m’havia captivat; i la Contrareforma empre m’ha interessat.

Per què el títol de «Profetes de silencis»?
—El títol és el fons de la reflexió, és una novel·la d’aventures, però que té una reflexió molt profunda, és la clau del llibre, a més de les aventures indueixen al lector a saber, perquè dic açò, que les persones lladren i no ho saben, açò té un substrat diríem antropològic, una reflexió que és molt important dins el llibre. Elles són tres dones que empren el silenci d’una manera molt intel·ligent.

Què les caracteritza?
—Són tres dones molt interessants perquè es rebel·len un poc contra el seu temps, tenen un protagonisme molt xulo, s’han d’enfrontar contra el seu temps i amb algunes mentalitats que tristament encara perduren. Els tres moments de la història m’anaven molt bé per contar aventures i, a la vegada, per reflexionar sobre certes coses, es tracta d’una novel·la de reflexions sobre actituds de comunicació i enteniment entre les persones, però sempre amb el context que m’agrada a jo que passin coses suggerents.

Com està estructurada la novel·la?
—El llibre parteix el 1941 amb Lara Cardona, que és d’una família represaliada que la faig servir per immergir en tot el que era la gent menorquina que explicava coses a Radio Pirenaica, llavors el règim franquista vol saber qui són aquestes persones i fa servir na Lara perquè descobreixi tot aquest món amagat el 1941 en la Menorca represaliada, a més d’açò ella es veu mesclada en una operació que té a veure amb la Segona Guerra Mundial.

A la part següent la protagonista és Kàhina.
—És durant l’època del Tractat de Capdepera de 1231, el tema de la muntanya de Santa Àgueda és una cosa que feia molta estona que tenia moltes ganes d’escriure com a part de la novel·la. He lligat el que m’agradava de Santa Àgueda, el que suposava en aquella època amb el personatge i el Tractat de Capdepera perquè una dona pogués ser protagonista d’aquell moment clau de la història de Menorca, en què l’Illa va decidir per la independència de colque manera, Jaume I aconsegueix igualment tenir un període d’autogestió. Aquesta decisió, que segur que va ser molt dura, em serveix per fer entrar Kàhina, aquesta dona especial dins aquest context.

Què té d’interès la Contrareforma dels segles XVI i XVII.
—És un altre moment que sempre m’ha interessat molt saber què va passar a Menorca, avui en dia veim que hi ha una certa enemistat entre els sectors polítics o ideològics, en aquella època també succeïat, a Alaior en concret entre dos sectors ideològics de l’Església que curiosament semblava que no havia de ser així, l’Església secular diríem de la parròquia i l’Església franciscana, que era una Església més pobra, aquestes dues mentalitats religioses que al llarg de la història de l’Església han mantingut enfrontaments, en aquella època també hi havia aquestes diferències. Aquí faig entrar un altre personatge, que és n’Àgnès, que és acusada d’heretgia, perquè té una manera d’entendre la religió que no els corresponia a les dones en aquella època.