El Museu de Menorca va acollir el dijous una taula rodona sobre «Marino Benejam. Retrat d’un geni discret» dedicada al dibuixant ciutadellenc, en el marc de l’Any Marino Benejam organitzat pel Consell insular amb motiu del 50è aniversari de la seva mort. L’acte va ser moderat per Kiko Domínguez i va comptar amb la participació de l’arquitecte català i reconegut col·leccionista i especialista en l’obra de Benejam, Francesc Regàs, el dibuixant mallorquí i membre Clúster de Còmic de Mallorca Rafa Vaquer, i els dibuixants menorquins Juan Zacarías (Zaca) i Jordi Massó.
L’arquitecte català Francesc Regàs va traçar una documentada semblança biogràfica i professional del dibuixant ciutadellenc, assegurant que Benejam «és una de les peces fonamentals, una de les fites, del món de la historieta entre els anys 30 i 80, es va passar tota la vida dibuixant, en una conversa que vaig tenir amb Lluís, el seu net per part de mare, em va contar que quan era un fiet li va demanar perquè s’havia fet dibuixant i li va contestar que un dia va arribar a la conclusió que li agradava dibuixar, que s’havia assegut a la taula i allà estava dibuixant, que en la seva vida no havia fet res més que dibuixar».
Nascut a Ciutadella el 1890, després de passar la seva infància a la seva ciutat natal, Benejam es va traslladar a Barcelona amb els seus pares i els germans arran de la crisi de 1898 per la pèrdua de Cuba, on se li va despertar l’afició pel dibuix i va assistir a diferents centres de formació, «es va apuntar a l’acadèmia de dibuix de Manuel Alzamora i més tard a l’Escola de Llotja i fa sis anys de cursos a l’antiga Escola d’Arts i Oficis i començ a dibuixar amb editorials i cases que fan publicitat, fa cartells i encara no entra dins el món de la historieta».
El 1934, Benejam va publicar el primer original amb el nom d’«Un enfermo muy grave» a la revista TBO, una vinculació que va durar fins al final de la seva vida, amb historietes que majoritàriament van tenir el guió de Joaquim Buigas, mort el 1963, que en paraules de Regàs va ser el fundador, l’empresari i l’ànima del TBO.
L’expert en l’obra de Benejam va exposar que el dibuixant va utilitzar fins a quatre signatures diferents -Benejam, Rino, Ferrer i B.- per a les seves historietes, segurament per indicació de Buigas perquè no sortís tot firmat pel mateix autor, «Benejam era dibuixant i prou, no és l’autor de l’argument de les seves historietes. Tots els dibuixants anaven a la seu del TBO i se’ls donava el guió mecanografiat de Buigas, dibuixaven els personatges i amb les bafarades incorporaven el text».
Regàs va assenyalar que una de les característiques del TBO era l’absència de personatges fixos en les historietes, fins a l’arribada de la Família Ulises amb la historieta «La posada de los asnos veloces», que apareix per primera vegada el 1944. Un altre personatge fix va ser Melitón Pérez, l’únic de Benejam en què va ser el dibuixant i el guionista, però amb uns texts més curts.
Lamentablemente los chicos y adolescentes de ahora solo manejan historietas a través de la pantalla del móvil. Y en general son historias de violencia extrema, crueldad, catástrofes y seres extraterrestres Y por otra parte ninguno entiende la frase sobre "los inventos del TBO". Subconscientemente esos inventos eran incluso educativos sobre lo in-práctico, lo sensato, lo útil y estimulaban la capacidad cognoscitiva y aquilatadora de la realidad teórica y la práctica y la del sentido común. No creo que ningún pedagogo o maestro actual haya meditado sobre el efecto educacional de los imposibles y los asombros del resultado práctico/imposible de cada historieta. Y eso se nota en la distinta cociencia de la que es sensatez, entre generaciones actuales que conviven pero que son muy diferents porque crecieron en ambientes distintos.