La Fundación Ávila, creada el 2012 a la província homònima amb l’objectiu d’afavorir la creació artística, entre altres, ha organitzat l’exposició «Matías Quetglas. Pintura, escultura i dibuix» que el pròxim dijous dia 4 de desembre s’inaugura al Palacio Los Serrano, un edifici renaixentista situat la plaça d’Itàlia, a Àvila, que data del segle XVI. L’artista ciutadellenc exposa fins al 14 de febrer una seixantena d’obres de diferents disciplines artístiques, en què el protagonista és la figura humana. A més, el 15 de gener de 2026, a les 19 hores, tindrà lloc una projecció-col·loqui del seu documental «Mientas vivas, brilla».
Com ha sorgit aquesta exposició de la seva obra artística a Àvila?
—La Fundación Ávila, que té el seu espai expositiu en un palau del Renaixement que està situat al centre històric de la ciutat, em va oferir exposar la meva obra i jo els vaig proposar fer una exposició relacionada amb el meu documental «Mientras vives, brilla» que vaig fer quatre o cinc anys.
Quantes obres formen aquesta mostra artística?
—Hi ha trenta pintures, vint-i-quatre dibuixos i vuit escultures, i, per altra banda, es farà la projecció del documental que serà presentat a l’auditori la Fundació. Per tant, són quatre disciplines artístiques diferents de la meva obra.
Amb quin espai disposa?
—Aquest palau té unes fantàstiques sales i els organitzadors m’han donat set de les sales que són molt mal d’omplir, però que finalment ho he pogut fer. Com que consideren que és una exposició important estarà oberta durant més de dos mesos del 4 de desembre fins al 14 de febrer.
De quina època són les obres que els visitants podran gaudir?
—He mirat d’arreplegar obra que surt al documental i, per tant, l’obra exposada abasta des de 2010 fins a la setmana passada, les meves darreres obres són a l’exposició, hi haurà uns quants quadres que encara no s’havien mostrat al públic.
Aquestes obres ja les havia exposat a Menorca?
—Sí, algunes d’elles van formar part de l’exposició col·lectiva «Cossos. Diàlegs amb Matías Quetglas» que entre juny i novembre de l’any passat es va fer a la Sala del Roser, organitzada per l’Ajuntament de Ciutadella i comissariada per Carles Jiménez. A l’exposició del Roser la meva obra era la part central, poc més de la meitat de l’obra exposada, juntament amb altres artistes que també van exposar obres amb la temàtica de la figura, com David Arquimbau, Batuel Bayarri, Gianna Carrano, Josep Moncada, Ana Llorens, Marina E.G., Toni Riera i Mapi Rivera, en què van conviure diferents arts i disciplines, com pintura, fotografia, performance, escultura i projeccions audiovisuals.
La seva obra es caracteritza per tractar la figura humana.
—Des de fa molts anys, pràcticament només faig figura humana, a vegades per darrere surt qualque paisatge, al costat de la figura hi ha una poma, un pardal, però som pràcticament pintor de figures humanes. Al llarg de la meva vida he fet molt de nu femení, també n’he fet d’homes, a més apareixen persones vestides, també he pintat qualque ca.
Sempre ha pintat amb el model davant seu?
—Durant molts anys, i en aquesta exposició que aquesta setmana s’inaugura a Àvila es veu, vaig pintar amb el model davant meu, però un dia vaig decidir que el model em comandava massa i ara el que faig és molt figuratiu, però està pintat de memòria i construït de la meva manera.