El públic que va omplir el Teatre Principal de Maó la nit del 29 de novembre va acollir amb entusiasme el concert protagonitzat per la soprano Olga Maslova, el tenor Galeano Salas i l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB), dirigida en aquesta ocasió per Davide Massiglia.
Després del gran èxit assolit amb les funcions d’Aida, a l’inici de la temporada, la Fundació Menorquina de l’Òpera i els Amics de s’Òpera de Maó havien preparat una nova cita per als amants de la lírica. El programa anunciat combinava pàgines orquestrals i àries de gran brillantor, amb especial presència de Verdi i Puccini, però també incursions en Bizet, Donizetti i fins i tot la popular Granada d’Agustín Lara.
La vetllada s’inicià amb una obra per a orquestra de Johann Strauss II, la Quadrille sobre motius d’Un ballo in maschera, peça plena de vitalitat que l’OSIB oferí amb frescor i elegància, marcant el to festiu del concert.
El tenor Galeano Salas, que tot just fa un mes va debutar amb un rol protagonista al Teatro alla Scala de Milà, va pujar a l’escenari amb una interpretació segura i lluminosa de La donna è mobile, descobrint-nos el seu timbre clar i brillant, capaç de combinar naturalitat amb una projecció ideal per al coliseu maonès. Tot seguit, Olga Maslova va irrompre amb l’ària d’Abigaille de l’òpera Nabucco, exhibint un instrument poderós i dramàtic. Aquesta ària és un veritable repte tècnic i dramàtic, que posa a prova tant la força com la flexibilitat de la veu de la soprano i revela la complexitat del personatge dibuixat per Verdi.
Salas va mostrar la seva faceta més lírica a La fleur que tu m’avais jetée de Carmen, plena de matisos i delicadesa. Maslova, a continuació, va oferir una Elvira d’Ernani intensa i expressiva, capaç de dominar l’exigència tècnica sense perdre la línia melòdica i emocional. El tenor assolí un dels moments més aplaudits amb Una furtiva lagrima, interpretada amb un fraseig elegant. La rèplica de Maslova va ser amb l’efectivitat dramàtica de Leonora a Il trovatore, confirmant el seu interès per la caracterització emocional dels personatges que interpreta. La primera part va culminar amb l’escena del primer acte de La Bohème, on soprano i tenor uniren forces amb la química que destacava la tendresa del fragment.
La segona part s’encetà amb l’Intermezzo de Manon Lescaut, una de les pàgines més belles de la història de l’òpera italiana, que l’orquestra brodà amb lirisme refinat. Maslova regalà una commovedora Butterfly amb Un bel dì vedremo, plena de lirisme i tensió dramàtica. Salas aportà un moment de delicadesa amb Torna ai felici dì de l’òpera de Puccini Le Villi, abans que la soprano esclatés amb una Turandot majestuosa amb In questa reggia, demostrant un registre greu sòlid i una línia vocal imponent.
En el tram final, Salas va emocionar amb una versió apassionada de Granada, peça que, tot i que no forma part del repertori operístic tradicional, va connectar de manera immediata amb el públic, arrencant aplaudiments entusiastes. Finalment, el duo de Madama Butterfly va reunir de nou les veus dels dos protagonistes en una fusió intensa i commovedora. La direcció de Davide Massiglia fou un element clau en tot el concert: precisa, àgil i atenta a la línia vocal dels cantants, guiant l’OSIB amb seguretat i sensibilitat.
L’ovació del públic fou tan calorosa que Maslova i Salas oferiren el bis acostumat en recitals com aquest, el famós brindis de La traviata, que coronà la vetllada amb una explosió de lirisme. Una nit memorable que confirma el talent de dos cantants en plena ascensió internacional i l’excel·lent nivell de l’orquestra balear sota una batuta prometedora.