El teatre Orfeó Maonès acull aquest dissabte, a les 20 hores, l’actuació del Maria del Mar Bonet, en què interpretarà íntegrament el repertori del concert que va oferir el 27 d’abril de 1975 al Teatre Olympia de París, en aquesta ocasió acompanyada per una formació musical dirigida pel llaütista Toni Pastor, organitzat per la Celebració dels 50 anys d'Espanya en Llibertat i per la Delegació del Govern a Balears.
El recital «50 anys de l'Olympia de París» celebra mig segle d'una actuació que es va convertir en un acte de llibertat i reivindicació cultural al final del franquisme, en què la cantant mallorquina Maria del Mar Bonet va actuar per primera vegada en el mític Teatre Olympia de París fent-ho en català quan a Espanya estava prohibit expressar-se lliurement en aquesta llengua -i en qualsevol altra que no fos l'espanyol- als escenaris i en l'àmbit públic, assenyalen des de la Comissió per a la Celebració dels 50 anys d’Espanya en llibertat.
Aquella actuació, gravada en directe i editada posteriorment en un disc avui històric, es va convertir en un acte de valentia, llibertat i reivindicació cultural. Les cançons del disc original van ser a la cara A «Tonades de segar», «Cançó de bressol», «Tonada de collir olives», «Sa ximbomba», «Aigo», «Me n’aniré de casa» i «Romanço»; i a la cara B, «Inici de campana», «Sonet», «De bressol», «Abril» i «No sé com acabarà».
Acompanyada a l’escenari per Toni Pastor (llaüt), Marc Grassas (guitarra), Marko Lohikari (contrabaix), Benjamin Salom (violí) i José Llorach (percussió), Bonet recuperarà el repertori que va interpretar el 1975, un conjunt de cançons que formen una part essencial del seu univers creatiu i que la van consolidar com una de les grans veus de la cançó mediterrània.
Aquest concert homenatge s'ha celebrat a Xàtiva, Palma, Barcelona, Girona, Cambrils, Reus o Gran Canària i la gira acabarà a París l'octubre del 2026, en el Teatre Olympia on Bonet va actuar fa 50 anys. «Recordar el concert de Maria del Mar Bonet a l'Olympia és recordar un moment en el qual la música va obrir un espai de llibertat que encara no existia al nostre país.
La seva veu, cantada en català en un escenari internacional, va ser un gest de valentia i un símbol de resistència cultural. Cinquanta anys després, celebram no només aquella fita artística, sinó també el camí de drets i llibertats que la nostra societat ha aconseguit en les últimes cinc dècades», assegura Carmina Gustrán, comissionada per a la Celebració dels 50 anys d'Espanya en llibertat.
Es una pena que no es facin més dies de concert, encara que sigui pagant. Molts ens quedam sense poder anar-hi