Subespai és el nom que rep el projecte de l’artista sonor Mauri Edo, amb el qual presenta el seu nou disc, «Saints», amb dos temes de gran format inspirats en melodies tradicionals de Menorca. La tonada del primer toc de fabiol de les festes de Sant Llorenç i la cançó popular «Sant Antoni i el dimoni».
Fa tres anys que l’artista barceloní ha fixat la seva residència a Alaior, a Menorca, després de viure un temps a Austràlia. Precisament, és Oxtall Recordings, una discogràfica del país dels cangurs, la que publica aquest disc, que Edo dedica a dos ‘sants’, el de Sant Llorenç i Sant Antoni.
El disc s’ha enregistrat a Es Molí Estudis, a Alaior, i aquest divendres s’ha publicat en format casset, un requisit de la companyia australiana. Es troba, tanmateix, a Amazon Music, Apple Music o Qobuz.
Subespai treballa a partir de sons del dia a dia, que l’artista manipula per a crear música ambiental, un «gènere minoritari», amb el qual l’autor proposa un «viatge interior». Al cap i a la fi, «la intenció és fer reflexionar, ajudar a connectar amb un mateix i amb l’entorn».
Dues obres
«Saints» inclou dos temes. Amb una durada de gairebé 28 minuts, cada peça parteix d’una gravació de camp d’una melodia tradicional associada a dues festivitats menorquines, i amb «partitures visuals abstractes», Subespai ho transforma «en paisatges sonors on convergeixen drones, textures i memòria, amb ecos de Balago i Machinefabriek».
Cada peça té un principi, un nus i un desenllaç. En el cas de «St. Lawrence», esdevé de la inspiració que genera la sonoritat, nova per a l’artista, de la tonada del primer toc de fabiol de les festes d’Alaior. «Per a un menorquí que ha viscut sempre aquí és un so familiar, però a mi em va crear sorpresa». De fet, «em va agradar molt», fins al punt que agafà una gravació com a punt de partida del que s’ha convertit en la ‘cara A’ de la casset.
Igualment, la melodia de «Sant Antoni i el dimoni» suggereix a Mauri Edo tot un món de sonoritats per a «St. Anthony».
En les dues obres, Subespai enregistra sons de la natura, com el foc, el vent, la pluja, la mar bategant en el litoral. O, fins i tot, objectes com ampolles o el soroll més fosc d’un avió creuant el cel. També mescla sonoritats creades amb sintetitzadors i sorgides de la manipulació digital.
Punt i a part
L’artista defineix les obres del nou disc com «música tranquil·la, la idea és que atrapi, que tregui l’oient del dia a dia, on tot és tan ràpid i estressant, i proporcioni una satisfacció immediata».
En aquest cas, «St. Lawrence» i «St. Anthony» representen «la culminació de la línia artística que he desenvolupat a Austràlia». De fet, a diferència de discos anteriors, «més sorollosos», a «Saints» traspua «la vida que tinc ara, més tranquil·la, amb l’estacionalitat de l’Illa», contraposant «els mesos de turisme, ple d’activitats, mercats de nit», de l’ambient més pausat, «amb menys trànsit i menys gent als carrers» a l’hivern.
Mauri Edo afirma que es sent «còmode» amb el gran format, obres de llarga durada que permeten transitar per un món de sensacions i emocions, de la mà de les sonoritats més diverses. Tot i així, és conscient que aquest és un sector de la música «residual», però que permet expressar-se.
L’artista té previst presentar aquesta feina en concerts per Espanya i Europa durant 2026.