Síguenos F Y T I T R
Hoy es noticiaEs noticia:

Maria del Mar Bonet torna a l’Illa que inspirà el seu inici

La cantautora mallorquina, que enguany celebra el 50è aniversari del concert al Teatre Olympia de París, va començar la carrera en solitari cantant 14 cançons populars menorquines el 1965

Tres-cents espectadors van poder gaudir ahir vespre al teatre de l’Orfeó Maonès amb el concert de Maria del Mar Bonet que va rememorar la seva actuació el 1975 al teatre Olympia de París, en un acte organitzat per la comissió per la Celebració dels 50 anys d’Espanya en Llibertat i la Delegació del Govern central a Balears. La cantautora mallorquina va estar acompanyada dalt l’escenari per Toni Pastor (llaüt), Marc Grassas (guitarra), Marko Lohikari (contrabaix), Benjamín Salom (violí) i José Llorach (percussió) | Foto: Gemma Andreu

| Maó |

El 1965, una jovenívola Maria del Mar Bonet va fer el seu primer recital en solitari a l’Hotel Jaume I de Palma organitzat per Joventuts Musicals d’Espanya. L’actuació va tenir lloc el 4 de desembre —fa uns dies s’han complert seixanta anys— i la cantant mallorquina va interpretar un repertori de cançons tradicionals menorquines.

Efectivament, l’inici de la trajectòria musical de la cantautora mallorquina Maria del Mar Bonet té a veure amb el folklore menorquí, donat que en aquesta primera actuació en públic, quan tenia 18 anys, va interpretar amb la seva guitarra un «Recital de velles cançons de l’illa de Menorca», concretament catorze cançons populars menorquines, segons informava la premsa de l’època, en què va manifestar que aquelles cançons tenien personalitat pròpia i eren totalment diferents de les de Mallorca.

Uns mesos abans, el 26 de juny d’aquell any, Bonet va cantar amb Els Setze Jutges al I Festival de la Nova Cançó que va tenir lloc al mateix hotel de Palma, organitzat per Joventuts Musicals de Palma. En aquesta ocasió la cantant mallorquina només va interpretar tres cançons menorquines, en una intervenció que va agradar tant al públic assistent que, posteriorment, se li va demanar de fer un recital en solitari amb aquelles cançons del folklore menorquí. Així ho va fer prop de sis mesos després al mateix hotel palmesà i amb el mateix embruix musical que va atrapar als assistents.

Coral

I per què la mallorquina Maria del Mar Bonet va fer la seva estrena amb un repertori de música popular menorquina? La resposta està en el fet que Bonet va formar part durant uns anys de la coral mallorquina Stella Maris, una formació que era dirigida pel menorquí Llorenç Galmés i Camps, un compositor que va néixer as Mercadal el 20 de desembre de 1911 i va morir a Ciutadella el 25 d’agost de 1997, després d’haver desenvolupat una intensa labor docent i musical a Ciutadella, Cartagena i Palma.

El 1965, Bonet reconeixia que la seva atracció per les cançons populars menorquines, que van constituir l’eix central del seu primer recital en solitari, responia als seus inicis en el cant coral amb la direcció del mestre Galmés, que havia donat a conèixer les velles cançons i que li va transmetre la seva passió. «La cançó popular menorquina m’atrau molt per motius d’afinitat, de sensibilitat, crec que estic connectada amb ella, tenen personalitat pròpia i són totalment diferents de les de Mallorca», assegurava a la premsa.

Després de subratllar la important labor de recerca del folklore musical menorquí feta per Galmés, Bonet va assegurar que havia procurat ser fidel a l’autenticitat de les peces recollides pel seu mestre, a més de constatar les diferències amb les cançons populars mallorquines. «En absolut guarden relació amb el folklore mallorquí, amb les cançons populars i antigues de Mallorca. La cançó menorquina té la seva pròpia personalitat, jo diria que és més dolça, més literària i que posseeix un aire més especial. En tot cas, és totalment diferent de la nostra», anotava.

En una crònica del primer recital en solitari de Bonet, publicada el 7 de desembre de 1965 al diari «Baleares», es destacava l’actuació de la mallorquina i les cançons «Ses porgueres», per la seva melodia i excel·lent musicalitat; «Es llargandaix d’Alaior» per la seva gràcia extraordinària; «Sa núvia d’Algendar» per ser una llegenda amorosa excel·lent; i «Es pastor de Corniola» i «El minyó i la dida» per ser dues cançons de bressol d’una exquisidesa molt ben encertada.

Disc

Dos anys després, el 1967, ja com a integrant del grup Els Setge Jutges, Maria del Mar Bonet va enregistrar el disc «Cançons populars de Menorca», que va ser presentat el mes de juliol a la Cova del Drac. La premsa va subratllar que «el disc és molt bo i mereix ser tingut en compte».

El disc de Maria del Mar Bonet amb quatre cançons populars de Menorca

L’exitosa actuació de Maria del Mar Bonet interpretant tres cançons populars menorquines en el I Festival de la Nova Cançó celebrat a Palma el juny de 1965, juntament amb Els Setze Jutges, que es va reiterar el desembre d’aquell any en el seu primer recital en solitari també a Palma, va ser la llavor de l’enregistrament del seu disc «Cançons de Menorca», el 1967, amb el segell discogràfic Concentric.
El disc de vinil, un senzill fabricat per Fonogram S.A. i editat per Vergara S.A., presenta quatre cançons populars menorquines recollides per Llorenç Galmés, amb les harmonitzacions de Gracià Tarragó, l’acompanyament a la guitarra de Gracià Tarragó i Laura Almerich, i la fotografia de Maspons-Ubiña. En la cara nombre un del disc figuren les cançons «Es llargandaix d’Alaior» i «Sa núvia d’Algendar» i, en la segona, «Glosat» i «Joan, d’on vens».

Coberta i disc de la cantant mallorquina de 1967.

A la contracoberta del disc, Lluís Serrahima, escriptor català i promotor del grup Els Setze Jutges dins el moviment de la Nova Cançó catalana, subratlla la importància de «que es desarxivin, es faci bona tria, i es tornin a cantar moltes cançons tradicionals, perquè hi ha el perill que quedin del tot oblidades. Però no n’hi ha prou amb això; cal que siguin interpretades amb una intenció nova i ben d’acord amb el temps, sense que per això perdin el regust originari».

A més, destaca que Maria del Mar Bonet, amb la seva veu dolça i una interpretació decidida, permet «d’aquesta manera fer present l’illa de Menorca en el panorama actual de la cançó».

Sin comentarios

No hay ningún comentario por el momento.

Lo más visto