El professor i doctor en Antropologia Social de la Universitat de Múrcia José Iborra Torregrosa és l’autor del llibre «Antonio Riudavets Lledó, un artista multidisciplinar en el Levante español durante el siglo XIX. Nuevas contribuciones para el estudio documental y etnográfico», que ha estat publicat per la Real Academia Alfonso X El Sabio, de la Región de Murcia. «Aquest treball té com a objectiu l’anàlisi de la producció artística -imatgeria, pintura, restauració i fotografia- que Riudavets va fer durant la seva presència a terres alacantines i murcianes durant el segle XIX», assegura Iborra. El llibre va ser presentat per l’autor el passat dimecres a la sala de conferències de l’Institut Alacantí de Cultura ‘Juan Gil-Albert’.
Qui va ser Antoni Riudavets Lledó? Nat el 1813 a Maó, es probable que de jove rebés ensenyaments de l’escultor Francesc Miquel Comas Pons. Als 23 anys es va casar amb Susana de la Torre i van emigrar a Uruguai establint-se a la ciutat de Montevideo, on van néixer els seus dos primer fills, en Joan (1837) i en Vicent (1843), que van continuar amb la tradició familiar i també van ser escultors i pintors. Després de la mort de la seva dona, Riudavets va tornar amb els fills a Maó, es va casar amb Eulàlia Coll i van partir cap a Alacant, on va tenir tres fills més, Carmen (1848), Leonardo Nicolás (1850) i María Remedios (1852). «L’any 1849, surt enregistrat a la capital alacantina, on mesos abans havia obert el seu primer taller al cèntric carrer de la Princesa, pròxim a la Casa Consistorial» assenyala Iborra, destacant també que, a més de la feina de pintor i escultor, Riudavets va tenir obert un taller de fotografia, afegint-se als pioners Francisco Benítez, Salvador Farach i Julio Planchard que van obrir a la ciutat una galeria estable a mitjan del segle XIX.
Escultor imatger
El professor Iborra afirma que Riudavets és un dels pocs escultors imatgers que va deixar una major obra durant la segona meitat de la centúria, una producció artística que abasta tan talles completes o d'embalum com talles en llenç o també de cap-i-pota. La seva creativitat es va poder gaudir amb passos de misteri, Natzarens, Crucificats, Doloroses i altres obres menors que van participar en les processons de Setmana Santa a les ciutats d’Alacant, Elx, Crevillent, Novelda, Oriola i Jumella.
L’obra pictòrica de Riudavets està centrada en els retrats que va fer per a les classes acomodades del seu temps, es tracta d’olis sobre llenç en què -apunta Iborra- l’artista maonès va immortalitzar al governador Trino González de Quijano que està exposat al Museu de Belles Arts d’Alacant (Mubag), i els de la reina Isabell II, el president del Senat Francisco Santacruz i el bisbe Simón López García, que es poden veure a l’Ajuntament d’Oriola i en el Museu Diocesà d’Art Sacre.
Als inicis de la dècada de 1860, Riudavets va anar a viure a la ciutat d’Oriola i al carrer de Santiago va obrir un estudi per dedicar-se a la fotografia, concretament per fer les carte de visite o tarjetes de visita, un format fotogràfic per retrats d’estudi que el 1854 havia popularitzat el francès André Adolphe Eugène Disdéri.
Amb el declivi de la Setmana Santa oriolana a finals de segle, l'imaginer torna a Alacant i estableix el taller al carrer de Sant Tomàs. A l’inici de la dècada dels noranta, es muda al poble de Sant Joan, en plena horta d'Alacant, on va morir el 1897.