El poeta menorquí Damià Rotger ha estat distingit amb el Premi Mallorca de Poesia, dotat amb 15.000 euros, pel seu poemari «El Periple», que li va ser lliurat el passat dissabte en la Casa Museu Llorenç Villalonga, de Binissalem en el marc de la gala de Premis Mallorca de Creació Literària i Fotografia Contemporània 2025, amb l’organització del Consell de Mallorca. Un poemari de 1.400 versos que pràcticament li ha representat quatre anys de feina, entre 2021 i 2024.
Què és «El Periple»?
—És com si fos un sol poema unitari, el que jo dic un poema seqüencial, un poema de 1.400 versos entre dodecasíl·labs i alexandrins, que són germans. El que sí que he fet, per un tema purament conceptual i numerològic, és que l’he separat en 12 cants, pel concepte de nombre dotze, per fer-ho redó, en ser un poema tan llarg que fos una mica més digerible. Però el poema funciona tant si el separes en 12 cants com si no.
Afirma que és un poema seqüencial, què significa?
—Hi ha poemes èpics, unitaris, que són molt llargs i potser tracten un sol tema. Als poemes seqüencials sí que s’utilitza una estructura sòlida i unitària, en aquest cas la mètrica catalana més canònica, però per tractar dins diversos temes, aquest poema seqüencial no és que sigui un poema que reflexiona entorn d’un tema, sinó de diversos temes d’una certa actualitat, és una mica el contrast, puc xerrar coses del passat, del present i del futur, però utilitzant una mètrica arrelada dins de la tradició catalana.
Quins són aquests temes?
—El mateix llenguatge, reflexion entorn del llenguatge, aquesta obsessió o aquesta contradicció de sebre que el llenguatge és insuficient i tot i així viure per a i pel llenguatge, jo sé que el llenguatge és insuficient, però així i tot visc obsessionat per ell. El que és realment important no es pot dir amb paraules, ja ho deia Lope de Vega «esto es amor, quien lo probó lo sabe», com li expliques amb paraulers a algú que no ha estimat mai la sensació d’estimar. Ja ho diu la poeta catalanaAnna Gual «acaricies les escates d’un peix, ara vas i ho escrius». Aquí el llenguatge no hi arriba. Després hi ha temes entorn de la menorquinitat, de ser illencs oberts al món. També hi ha molta reflexió entorn del fenomen creatiu i també l’entorn del temps.
Quin és el seu referent poètic?
—D’alguna manera aquí també apareix diverses referències meves, una d’elles és el gran Peter Handke que va escriure un poema a la durada, una reflexió entorn del temps, al final noltros som conseqüència i víctima del mateix temps i com el llenguatge ens permet fer-li trampes al temps. D’aquí que hi ha molts pilars, llenguatge, vida-mort, menorquinitat, fenomen creatiu, èxtasi creatiu, per descomptat temps/llum/eternitat. Tots aquest temes ben estructurats i ben gestionats apareixen dins aquest llarg poema de 1.400 versos, els temes no els puc separar, per jo van junts.
Com s’enfronta amb el pas del temps?
—Ho faig a través del fenomen creatiu, de l’èxtasi creatiu, la manera que tenc jo per intentar eixamplar l’eternitat és crear, la manera que tenc jo d’escriure poesia és posar a prova el límit i tensió del llenguatge, tots aquests temes que a priori són temes independents, dins el meu palpit de la meva pulsió són temes que participen d’ells mateixos, són diferents baules d’una mateixa cadena.
Quin és el fil conductor dels 12 cants?
—El que abraça tots aquests temes és entendre que la mirada és una acte de creació. Sempre ens han dit que el cervell pensa i els ulls miren; idò no, estic en desacord, açò és una mentida, hem d’entendre els ulls com a dos cervells de pensament visual, noltros pensam amb la mirada, cream amb la mirada, d’aquí ve que tots aquests temes estan embaulats o es toquen les anques per un fenomen, que és mirar l’entorn, sigui un entorn físic o espiritual, mirar-ho amb aquests ulls entesos com a cervells creadors, entendre que la mirada és un acte de creació, perquè la manera que tenim de mirar l’entorn i als altres, de mirar les mateixes coses i els objectes és una posició ètica, política i, fins i tot, moral.
La decisió del jurat d’atorgar-li el premi va ser unànime, com ho valora?
—Hi ha molts de premis de molt de prestigi de poesia en català, Jocs Florals, el Carles Riba, el Miquel de Palol, però cap d’aquests dona 15.000 euros. Estic content, però una cosa que em fa molt més content, a part dels doblers, que sempre ajuden, però entre que anam al supermercat, pagam lloguers, etc., i els doblers se’n van ràpidament, és que per als cinc membres del jurat vaig ser guanyador per unanimitat, el president del jurat em va felicitar perquè no hi havia hagut discussió entre ells.
Per cert, quan es publicarà «El Periple»?
—Es publicarà l’any vinent, el premi és la dotació econòmica però també la publicació del poemari guanyador.
a quina anivulat esta ara?