La Fundació Numa no obrirà el centre cultural de Ciutadella durant tot l’any que ve. La presidenta de la fundació, Marie Hélène Béharel, confirmà, ahir a «Es Diari», el tancament de l’espai de cara a 2026, «per raons personals que ens han fet prendre la decisió». Així, exposà que «esperam poder reprendre activitats el 2027».
La confirmació la feia Béharel, després de la publicació llançada a través de les xarxes socials de la fundació. Era un missatge curt, que no donava massa pistes sobre el futur de l’espai cultural. «El 2026 serà un any de pausa i recolliment, durant el qual Numa interromprà la seva activitat», indicava la difusió. El parèntesi arriba en un context de tensió, ja que als gestors del centre d’art se li han obert diversos fronts i polèmiques d’ençà que es posà en marxa, l’any passat.
Tensió
La Fundació Numa va obrir les seves portes l’abril de 2024, amb una primera exposició amb obres de Caspar Berger. La inauguració del centre cultural arribà acompanyada del desenvolupament urbanístic del carrer Marino Benejam i la plaça Quintana de Mar. L’actuació va ser impulsada per societats que comparteixen administradors amb la fundació sense ànim de lucre que gestiona el centre d’art. Va permetre transformar en espai públic (com preveu el planejament urbà) un aparcament irregular i es va urbanitzar la resta del carrer que romania pendent, des de la primera dècada dels anys 2000.
El projecte del centre cultural i la reforma de l’entorn es va rebre amb cert recel per part dels veïns, que veien com el disseny inicial s’anava transformant i ja no era com se’ls havia explicat. Així, sorgiren veus contràries. Les barreres hidràuliques que es van instal·lar, i que l’Ajuntament de Ciutadella obligà a retirar, serviren d’argument als detractors del projecte per assegurar que els promotors, Jean Paul Goerens i Marie Hélène Beharel, volien apropiar-se de l’espai públic, fent de la plaça una extensió de la galeria, la qual els veïns denunciaren que arribaren a tenir controlada amb càmeres de videovigilància.
L’oposició va créixer quan els tribunals van condemnar l’Ajuntament de Ciutadella, pels renous que es generaven a la zona d’oci des Pla de Sant Joan, arran d’una demanda interposada per una de les societats impulsores de les obres. El que semblava una bona notícia, per la reducció de trànsit i renous al port, es convertí en especulacions sobre l’interès dels promotors per pacificar la zona més pròxima al centre d’art.
Al voltant de Numa va sorgir una altra polèmica amb veïns del carrer de Santa Bàrbara, que denunciaren la privatització d’un vial amb servitud de pas, fet que els dificultava arribar a la porta posterior dels habitatges. El cas s’agreujà amb una demanda contra els fundadors de Numa, per la retirada forçosa d’un estenedor que acabà als jutjats (està pendent de judici) per una presumpta agressió.
Els darrers dies s’han produït pintades a Ciutadella, en contra dels promotors i el seu entorn.
XiprinantUna pregunta Macià, perquè tots poguem entendre millor sa teua postura. Estàs ho has estat a sou de Numa? Quina relació hi tens amb ells?