Sebastià Rotger: «El seminarista Antoni Coll va impulsar la Bona Premsa a Menorca»

La Bona Premsa és un moviment de finals del segle XIX i principis del segle XX que a l’Illa va arreplegar un grup de capçaleres periodístiques entorn de la premsa catòlica, un capítol de la història de la premsa menorquina que ha estat analitzat pel periodista Sebastià Rotger en «El moviment de la Bona Premsa a Menorca». El nou llibre serà presentat pel doctor en Periodisme i prologuista del mateix Miquel À. Limón en un acte que tindrà lloc el pròxim dia 20 de febrer a la Biblioteca Pública de Ferreries.

Què és el moviment de la Bona Premsa?

-El concepte de Bona Premsa és un sinònim de premsa catòlica i a Espanya va sortir a finals del segle XIX impulsat per la jerarquia eclesiàstica.

Què explica la seva aparició?

-Fonamenalmet, per dos motius. El primer, perquè l’Església volia donar resposta a l’onada creixent de la secularització que vivien les societats occidentals. I el segon, per donar rèplica a la pèrdua d’alguns privilegis de l’Església derivada de la Revolució Lliberal del segle XIX i de la desamortització dels béns eclesiàstics, com la de Mendizábal.

Com es va implantar a Espanya?

-Es va fer a través dels cercles catòlics de l’Església, que s’aglutinaven a través d’Acció Catòlica. És un moviment que va sorgir a Sevilla el 1904 i que considerava la Bona Premsa com un veritable postulat de la comunicació. El seu fundador va ser el capellà andalús, José Moreno, i la referència va ser «El Correo de Andalucía», diari catòlic i una de les publicacions més emblemàtiques i influents del catolicisme finisecular.

A Menorca, quina publicació va ser la capdavantera?

-El diari «El Iris» que el 1913 va fundar el bisbe Joan Torres Ribas. L’epicentre d’aquest moviment a l’Illa estava en el Centre d’oració i propaganda del Seminari de Menorca, que llavors dirigia el canonge degà Dr. Febrer, que al mateix temps havia estat cofundador del diari «El Vigía Católico» el 1883 i també havia promogut el diari «El Propagador Ciudadelano» el 1902.

Qui formaven aquest centre d’oració i propaganda?

-Un grup de seminaristes, animats pel degà Febrer Al·lès, entre els quals figuraven les persones més destacades del moviment de la Bona Premsa a Menorca, els seminaristes Antoni Coll Marquès i Miquel Gomila Rotger.

Quant de temps va estar operatiu aquest moviment?

-Des de finals del segle XIX fins a les rodalies de la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, quan aquestes capçaleres van deixar d’editar-se pel clima un poc prebèl·lic i anticlerical que es respirava. Van fer uns anys de molta intensitat, fins al punt que es feien celebracions anuals, es va instaurar el Día de la Buena Premsa que es va fer coincidir amb la festivitat de Sant Pere i sant Pau el 29 de juny.

Què es feia en aquesta diada?

-L’Església i el Bisbe destinaven els millors seminaristes, els millors predicadors, que es distribuïen per les parròquies de Menorca per animar als fidels que ajudessin i donessin suport a la premsa catòlica i combatessin la que anomenaven «prensa impía».

Ferreries va tenir protagonisme.

-Aquest moviment va tenir a Ferreries a destacats elements, perquè a més del degà Febrer, Antoni Coll Marquès i Miquel Gomila Rotger eren de Ferreries. Precisament, Gomila va ser un seminarista, com els altres, que va compondre un himne, perquè la Bona Premsa va tenir un himne, que li va posar música un capellà prestigiós, Damià Andreu, i també es va afegir a posar música al moviment de la Bona Premsa l’organista parroquial de Ferreries, que era mestre Biel Cardona, que va compondre el pasdoble «Las cruzadas dela prensa», una peça musical que es va estrenar a la festa de la Bona Premsa de 1917.

Qui va ser el principal element?

-A part del moviment que reunia els escriptors catòlics més importants de l’època, destaca la figura d’un jove seminarista, Antoni Coll Marquès, que va ser capdavanter en implantar aquest moviment a Menorca i en només dos anys va escriure més de 100 articles en el diari de referència, «El Iris», ocupant sempre la primera pàgina. A més, cada any participava en el concurs que a nivell nacional organitzava l’associació Ora et Labora, essent el seminarista més guardonat en tota Espanya.

Un jove molt dinàmic i amb iniciativa.

-Coll va morir amb només 22 anys, poc després de ser ordenat sacerdot, de manera que tota la seva obra a favor de la bona Premsa i el sindicalisme agrari catòlic la trobam essent seminarista. Era d’origen pagès, molt humil, però sempre defensava el que avui dia diríem la classe obrera, per açò va ser l’impulsor dels sindicats agraris catòlic que van obrir a cada poble de l’Illa, que va poder reunir en una Federació Insular de Sindicats Catòlics, que en el primer terç del segle XX va tenir una gran influència en la vida rural i econòmica de Menorca.