Es Turó Amagat va acollir divendres una altra nit màgica i intensa, amb deu poetes, acaramullats per l’emoció, la il·lusió i els versos de diferents temàtiques, formes mètriques, metàfores i estils. Ple fins a la bandera amb un públic que va obrir els porus i cors per escoltar, deixar-se endur i encativar-se amb les veus i els sentits de cadascun d’ells. Especials i únics, nus damunt un escenari mut, fins que després d’un profund sospir el primer mot va encetar la competició.
Noemí Mina, «un ángel de Machín» com ella mateixa es defineix, va encisar als assistents just començar. Els seus poemes «Mí cabello habla» i «Resiliencia» van ser clars, precisos i directes, tots ells emergien de l’amor propi i del coratge. Va reivindicar amb orgull i dignitat els orígens del color i els cabells de les races, i, a la vegada, també va defensar la necessitat de la igualtat entre homes i dones.
Jaume Anglada es proclamà el segon de la vetllada amb els seus poemes subtils, plens de llum amb mossegades suaus i diàfanes imatges, que en aquesta ocasió havia composat en castellà. Eloi Momotar va debutar i recitar per primera vegada en el Poetry Slam Menorca, quedant en tercer lloc. Els seus poemes, introspectius i reflexius, constitueixen un captivador i prometedor punt de partida per aquest jove poeta.
El següent partit serà divendres 20 de febrer, també as Turó Amagat, amb deu poetes ja inscrits.