Un monogràfic amb tres articles dedicat als jardins creats per l’arquitecte menorquí Nicolau Maria Rubió i Tudurí (1891-1981) i una miscel·lània de cinc articles sobre patrimoni històric i temes socials conformen el contingut del nombre corresponent al 2025, de la «Revista de Menorca», que dirigeixen Margarita Orfila i Marta Jordi com a representants de les entitats editores Ateneu de Maó i l’IME, respectivament.
Margarita Orfila destaca el fet d’haver aconseguit l’objectiu de publicar la «Revista de Menorca» en l’any corresponent, en aquest cas el 2025, donat que l’edició digital es troba des de finals de desembre passat al repositori RACO, mentre que ahir es va fer la presentació de l’edició en paper, que es repartirà entre els més d’un centenar de subscrits.
Orfila assenyala el llarg i complicat procés de publicació des que es rep un article fins que finalment apareix a la «Revista de Menorca, després d’observar que s’ajusta a les normes de publicació, ser examinat per avaluadors externs, constatar les pertinents correccions de l’autor i donar el beneplàcit a les proves d’impremta, entre altres, per aconseguir un producte de qualitat i amb rigor científic.
Marta Jordi subratlla la importància de seguir amb els estàndards en la recerca universitària i de centres per assegurar uns articles de qualitat, per constatar que la recerca local no és una recerca de segona, havent aconseguit que la «Revista de Menorca» no tengui res a envejar a altres publicacions professionals de recerca.
Continguts
Jordi apunta que la «Revista de Menorca» inclou un monogràfic que en els darrers anys sorgeix d’activitats acadèmiques de l’Ateneu. En el darrer nombre s’inclou un cicle de conferències dedicat a Nicolau Maria Rubió i Tudurí, amb dos articles de Montse Rivero i la conversa entre aquesta professora de l’art dels jardins amb Josep Maria Quintana.
Quant a la miscel·lània, tres articles aborden temes sobre patrimoni històric menorquí, amb el control arqueològic a l’illa del Rei, de Carlos de Salort i Borja Corral; la col·lecció de bogamarins del Museu Diocesà de Menorca, de Josep Quintana; i les peces d’artilleria utilitzades com a norais al port de Maó, per Xavier Roig, Josep Florit, Vicent Forteza, Francisco J. Bartol i Belén López. La temàtica social és aportada per Pablo Rodríguez, Cristòfor Rotger i Celso García sobre l’imaginari social col·lectiu al voltant dels torrents de Menorca, i Mateu Servera, Josep Roman, Belén Sáez, Cristina Trías, Miquel Ginard i Miquel Puigserver sobre la influència de símptomes psicopatològics d’infants de preescolar sobre el malestar emocional parental, ambdós com a resultat d’un ajut de l’IME.