L’Institut Menorquí d’Estudis inaugura avui (19 hores) el nou curs acadèmic. Aquest 2026, l’entitat celebra els seus primers 40 anys, llarg període que ha constatat la importància de comptar amb un ens que fomenta el coneixement, sobre Menorca, però també d’arreu, sempre des del prisma insular. Precisament, per donar èmfasi a aquesta tasca, s’ha convidat el doctor en Geografia i Història i president de la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals (Cecel), Joan J. Busqueta, qui pronunciarà la conferència inaugural, titulada «Instituts i centres d’estudis locals: noves necessitats, nous reptes i nous plantejaments».
Quina rellevància tenen els centres d’estudis locals?
—Aquestes entitats destaquen perquè hi conflueixen grans coneixedors del territori i de l’entorn, molta gent està vinculada a universitats o a centres educatius. Per tant, s’uneix l’amor pel territori i la metodologia de treball en aquests àmbits. Això fa avançar moltíssim els estudis, és un tema clau. Aquesta col·laboració que es produeix entre l’erudició local i la gent que aporta una metodologia de treball que fa que s’avanci molt en el coneixement.
És més important que mai?
— La rellevància sobretot és perquè, en un món com el que estem actualment, de globalització i homogeneïtzació, el que fa falta és insistir molt més en el tema dels estudis locals, d’aportar matisos, d’aportar color, de trencar en contra aquestes idees absolutes, que s’estan imposant cada vegada més en el context general. Per tant, tenen molta importància els estudis locals, aquestes comunitats que tenen una responsabilitat, ja no només pel que fa a l’estudi, sinó sobretot una responsabilitat ciutadana gran, a través de l’estudi, de la recerca, de la col·laboració d’aquests àmbits que comentàvem.
Són qui millor coneixen el lloc.
—Exacte, coneixen molt bé el lloc i, a través de l’estudi, d’aquest coneixement i del seu amor per la terra, poden interpel·lar. És un tema clau, també. Tenen una responsabilitat, poden interpel·lar davant de les autoritats per evitar alguns greuges, per exemple, que poden tenir a veure amb la degradació de l’entorn, natural, patrimonial. Que, davant d’un tipus de progrés concret, no es perdi realment tot això que ens ha conformat, allò que ens dona aquesta identitat i que ens ajuda a ser millors persones.
Hi ha molts centres d’estudis locals avui en dia?
—Sí, n’hi ha molts. Tenim la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, que ja aplega moltíssims centres. Després, a nivell de l’Estat espanyol tenim la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals, que jo presideixo i que també té nombrosos centres. L’interessant és la varietat dels centres, n’hi ha que estan molt vinculats a les diputacions, que tenen uns recursos considerables, una estructura important, i al mateix temps hi ha altres centres que depenen molt del voluntarisme de les persones, però que fan una feina grandiosa, per això, perquè és gent que s’estima el lloc d’on és i el coneix.
A Menorca tenim el d’Alaior, l’IME mateix...
—Sí, precisament la xerrada és a l’Institut Menorquí d’Estudis, que forma part tant de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, com de la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals, i és un d’aquests centres, conjuntament amb tots els altres, que aporten aquesta riquesa tan necessària, que ve de l’aprofundiment en el món local. Si aprofundim en el món local, podem millorar molt més els nostres coneixements generals.
Les administracions tenen en compte els centres d’estudis?
—Crec que cada vegada més. De fet, a les diputacions o als consells a les Illes, per exemple, l’IME, és un element que li permet estar al dia de les realitats cultural, patrimonial, natural en les que es viu. Jo crec que cada vegada més, perquè hi ha un moviment molt important de base i no el poden negar o obviar. Una altra cosa són els recursos que es puguin dedicar o si hi ha altres interessos, però l’opinió sí que es valora.
A quins reptes s’enfronten els centres d’estudis locals?
—Hi ha un repte interessant a nivell general, que és el fenomen migratori. Com, des dels centres d’estudis, des del coneixement de la realitat diversa, es pot millorar el respecte entre uns i altres; com es poden trobar mecanismes per resoldre algunes conflictivitats a través de fer partícips a la gent, de la història, d’allò que ens uneix. Trobar fórmules a través de l’estudi. Jo crec que és important.
I quins més?
—El de la vinculació d’aquests centres, per exemple, amb el món universitari, amb els grans centres de recerca. Com trobar fórmules perquè els treballs que es fan en els centres d’estudis locals i que són molt importants, tinguin la seva traducció i constitueixin un pilar més de la transferència que es fa des de les universitats. Ara, aprofitant que les xarxes i la tecnologia ens permet fer-ho possible, falta trobar més projectes col·laboratius entre centres d’estudis, cercar objectius comuns i fer més xarxa, encara no és suficient, és un repte important.
Quines són les matèries d’estudi preferides en els centres locals?
—Sobretot el patrimoni històric, artístic, arqueològic. També l’entorn natural, el patrimoni natural. Són els grans àmbits, juntament amb el patrimoni immaterial. Hi ha molts treballs dedicats a tradicions, cultura popular, etcètera. Tot el que té a veure amb el patrimoni, amb tota la seva amplitud. Es veu clarament amb les revistes, amb les publicacions que fan, que tenen molt de sentit i té a veure amb el territori.
Així el coneixement sorgeix de baix cap a dalt.
—És l’important. Els centres d’estudis per mi són grans comunitats de baix cap a dalt, per això la seva funció d’interpel·lació és molt important.
Tenen futur?
— Crec que sí, sobretot en el món en el qual estem vivint, que fa falta que existeixin aquests centres per no perdre’ns i no diluir-nos absolutament i, sobretot, per fomentar un tema clau, fomenten el pensament crític, la lectura, els debats, els projectes. És absolutament necessari en aquests moments, ja estem veient què està passant en general. Li veig futur, la gent tindrà a través dels centres una vàlvula, un element amb el qual poder confrontar.
El coneixement local és més imprescindible, avui, per com està tot?
—És molt important, no sé si més que mai, però ho és molt. En aquest marc en el qual vivim, on tot és blanc o negre, necessitem molts matisos, que són els que aporten els centres d’estudis locals. Justament, aquest és un repte: no perdre mai de vista aquesta necessitat dels centres d’estudis locals. Fomenten una capacitat crítica davant de les grans idees, les grans abstraccions o l’homogeneïtzació del coneixement. Per exemple, s’ha d’insistir amb la llengua i publicar més en català. Cal insistir en els territoris de parla catalana, deixar allò de què només s’ha de publicar en anglès. No! Els treballs de recerca en català han de tenir el mateix pes sense que s’hagin de publicar en anglès. Costarà moltíssim, però s’ha d’anar en aquesta línia.
los que migran desde Menorca ?