La vida econòmica i social dels dos arravals des Castell

El professor i historiador Xavier Martín va fer ahir la conferència amb motiu del 255è aniversari de la fundació des Castell, en què va donar una visió dels dos emplaçaments dels arravals de Sant Felip, sobretot el segon on actualment està ubicat el cementeri municipal, a partir de documentació històrica localitzada pel conferenciant i altres informacions publicades sobre el tema.

El primer arraval neix a partir de la construcció del Castell de Sant Felip quan arriba a l’Illa Giovanni Batista Calvi el 1555, després d’haver fet i coordinat la fortalesa de Dalt Vila d’Eivissa, que pràcticament és idèntica al castell espanyol. En aquest sentit, alguns autors s’equivoquen en parlar de Calvi, donat que no és només Giovanni, el que inicia les obres, sinó també el seu germà Fermo, que va finalitzar-les, tots dos enginyers al servei del rei Felip II.

Xavier Martín va parlar de les primeres famílies que es van ubicar a l’arraval d’una manera molt dispersa, comentant l’existència de l’església de la Nostra Senyora de la Rosa, que no s’ha de confondre amb la capella que hi havia dins el castell de Sant Felip, dedicada a la Nostra Senyora de l’Assumpció. Com a dada curiosa, va referir-se que en el segle XVII ja es comença a dir que el primer arraval era un perill a nivell militar en cas de l’atac de l’enemic i es va començar a parlar de traslladar l’arraval, segons reflecteix la documentació de l’època.

Durant la Guerra de Successió, amb la mort de Carles II sense descendència el 1700, amb els dos pretendents Carles III i Felip d’Anjou, a l’Illa també es va produir una guerra civil, en què els partidaris menorquins del futur Felip V eren habitants del Castell de Sant Felip, mentre que la resta de poblacions de l’Illa ho eren de Carles III. En aquest conflicte, els darrers van recriminar als de l’arraval haver donat suport al Borbó pel saqueig i assassinats comesos durant l’episodi.

Amb la projecció d’una imatge, concretament una vista aèria, Martín va mostrar la ubicació del segon arraval on hi ha l’actual cementeri des Castell, que agafa anant cap as Pouet i la carretera cap a Sant Lluís, explicant els dos camins existents, el camí Vell que travessa l’actual població des Castell i passa per Santa Anna i Sol de l’Est i arribava a l’arraval. L’altre era el camí Nou, anomenat camí Reial, que és l’actual carretera cap a Sant Felip.

Va precisar que en aquest segon arraval, a la part del nord hi havia l’església primitiva enderrocada pels anglesos, les cases dels pescadors, el molí de guix, la torre de Sant Diego, del Rei o de s’Aigua, denominacions segons les èpoques, que presentava una base hexagonal, que encara es pot veure perfectament en es Pouet. Una vegada fora de la paret reial que delimitava el castell i l’Arraval hi havia dos molins i el cementeri en la dominació francesa de l’Illa i la zona per a la pràctica del joc de la pilota.

I a la part sud, girant cap a la carretera de Sant Lluís, hi havia dos molins, la casa del cap dels enginyers, la del governador o torre de Stanhope, el que avui dia ve a ser la Torre Vella i la Torre Nova. A més, Martín va ubicar un possible cementeri anglès, que es denominava s’Hort des Morts, a la dreta passat l’actual cementeri.

Habitants

El conferenciant va referir-se a les illetes que conformaven la part nord de l’Arraval assenyalades amb unes lletres, amb el llistat d’habitants que van viure-hi, entre els quals figuren Vacarisses, Papelcudi i Dalmedo, a més de Jordi Panxeta, aquest darrer com a malnom, a més de precisar la ubicació de l’apotecari, el forn, la casa dels pescadors o la barberia, entre altres.

Martín va apuntar que es Pouet va servir com a escorxador, de la mateixa manera que en l’actual poble des Castell, segons la planificació feta per Patrick Mckellar, l’escorxador va ser Cala Corb aprofitant la proximitat de la mar per llençar les brutícies. En aquest sentit, va assenyalar la troballa as Pouet de sílex per elaborar peces petites i posar-les com a martell de les pistoles.