El llibre «Joan Fuster i les Illes Balears», just acabat de publicar, és fruit de l’Any Fuster, celebrat el 2022 amb una gran diversitat d’actes, publicacions, conferències, exposicions, jornades i reunions arreu dels Països Catalans, gràcies a una col·laboració entre els governs del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears; una col·laboració natural que hauria de ser la norma i no l’excepció pel que fa a la cultura i a la llengua catalanes, les pròpies dels tres territoris.
El volum, de 700 planes, ha estat publicat per la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València amb col·laboració amb l’Institut Menorquí d’Estudis, un altre signe de normalitat en aquests temps difícils. Els responsables de l’edició han estat Damià Pons i Josefina Salord, que han fet un treball magnífic en la recopilació, estructuració i revisió dels textos, escrits per un bon nombre d’estudiosos i especialistes de les Illes Balears. Es tracta d’una de les grans publicacions sorgides arran d’aquella celebració, una important aportació al coneixement de la personalitat i l’obra de l’escriptor de Sueca i a l’estudi de la fonda petjada que va deixar en la cultura illenca.
El llibre, estructurat en quatre apartats, ofereix una gran riquesa de coneixement entorn de l’obra i la figura de l’autor de «Nosaltres els valencians», tant en la seva relació amb les Illes com des de les Illes. El primer apartat, «Els vincles», conté textos de Josefina Salord Ripoll, Pere Rosselló Bover, Isidor Marí, Maribel Ripoll-Perelló, Maria A. Perelló Femenia, Maria-Pilar Perea, Josep M. Quintana, Gabriel Ensenya Pujol i Vicenç Rosselló i Verger. Tracten de la relació que va establir Fuster amb escriptors de les Illes, els seus corresponsals i amistats, i els estudis sobre literatura illenca que va dur a terme.
El segon apartat, «Una mirada menorquina sobre Joan Fuster», conté les ponències que diferents estudiosos de Menorca van presentar a les jornades organitzades per l’IME. S’hi tracten els diferents vessants de l’obra fusteriana, com diuen els editors «desafiant la manca d’una especialització prèvia en l’autor de Sueca des de la voluntat d’eixamplar-ne els ressons acadèmics territorials». Els textos són d’Emili Pons i Carreras, Joel Bagur i Mellinas, Miquel Àngel Casasnovas, Nel Martí, Pere Gomila, Ismael Pelegrí, Antoni-Joan Pons i Josefina Salord.
Els dos darrers apartats, «En diàleg», evidencien, de manera clara, el valor que Fuster va atorgar al món literari i cultural de les Illes. El primer està format per 36 articles que tracten de la seva connexió mallorquina a través de l’Editorial Moll, la participació que va tenir a les Converses Literàries de Formentor, o l’interès per autors mallorquins, clàssics i contemporanis. El segon, el constitueixen articles sobre l’obra i la personalitat de Fuster escrits per Llorenç Villalonga, Miquel Dolç, Josep M. Llompart, Baltasar Porcel i Antoni Serra.
En definitiva, «Joan Fuster i les Illes Balears», amb un material ric i valuós, ofereix una visió molt interessant i completa de l’enorme figura de Joan Fuster en relació amb les nostres illes; però també de la nostra cultura en general, la que defineix el terme Països Catalans. No debades, com deia l’escriptor i recorden els editors, «encara que no m’agradi parlar de «pàtries», podem dir que, per a nosaltres, la nostra pàtria és la nostra llengua».